Quarts de dues

Aquesta és l'hora que normalment veuen els meus ulls quan vaig a dormir. I no ho dic pas amb orgull...
Sóc conscient que això no és gens bo per al meu descans ni per a la meva salut, però, per un all o una ceba, són moltíssims els dies que això acaba succeint i tinc la sensació que el meu cos mica a mica s'hi va acostumant.

Partim de la base que normalment aconseguim deixar els nens al llit sobre les 9 h o quarts de 10 del vespre. Després ens toca el torn de sopar als adults i per tant poden ser les 10 o quarts d'onze quan ja hem enllestit el nostre sopar.
I llavors queden feines pendents. D'una banda les domèstiques que, en el meu cas, són rentar els plats i alguns dies plegar roba (sempre que puc els dilluns em dedico a planxar, però com que és una cosa més esporàdica, no la contemplarem). D'altra banda hi ha la feina de l'escola (corregir, programar, buscar informació, actualitzar el bloc del cicle...). De l'altra hi ha la feina personal a l'ordinador (actualitzar el meu bloc personal, llegir i contestar el correu electrònic...). I ja no parlem dels dies que ens fa gràcia mirar alguna cosa a la tele o de quan marxo de concert... Ni d'èpoques ja passades en que era el president de l'Associació de Veïns, o estava a la Comissió de Festes del poble o era el moderador de fòrums dintre d'un projecte telemàtic...

A vegades em trobo força cansat i penso "avui vaig a rentar plats, preparo la prova de català i a veure si a les 12 h. puc ser al llit...". Però gairebé mai no ho aconsegueixo perquè sempre acaben sorgint imprevistos. Potser rebo un correu electrònic que m'exigiex donar-li una resposta urgent, potser entro un moment al meu bloc i veig un enllaç a una plana que m'interessa i començo a badar i m'hi passo mitja hora que em desquadra tota la previsió. Potser l'Anna necessita l'ordinador i jo no puc anar-hi fins més tard i llavors tot s'allarga. Potser algú truca per telèfon i m'hi fa estar mitja hora, potser el Roc o l'Ona vomiten i els hem de canviar el llit i engegar la rentadora... Sigui pel que sigui, el desenllaç sempre és el mateix. Quan per fi apago l'ordinador, tanco el llum de la cuina, em rento les dents i em poso el pijama, el meu despertador marca una hora molt propera (per excés o per defecte) a les "1:30"

I això em passa tant entre setmana com els caps de setmana, però entre setmana hi ha un gran inconvenient: que a les "6:45" el despertador em fa sortir del llit. I això vol dir que dormo una mitjana d'unes insuficients poc més de 5 hores.
I encara hi ha qui diu que hauria de trobar hores per fer una mica d'esport...
Siusplau, no me les feu treure de les dormir, eh?