Dijous 16 de setembre de 2010.
8'40 h.
Entro a l'escola i em trobo la psicopedagoga que em busca. Ha vingut la mare d'una meva alumna a comunicar-li que la iaia de la nena té prohibit recollir-la a les sortides de l'escola, sota amenaça de denúncia. La mare té problemes psicològics però té la custòdia de la seva filla. La nena viu amb la iaia, però ara no podrà anar-la a recollir tot i que li ha de donar de menjar, vestir-la i cuidar-se'n... És surrealista, però és així. He d'avisar tots els mestres que intervenen amb aquesta nena perquè n'estiguin informats.
9'20 h.
Fem una sessió de càlcul mental. La taula del 2. Després de repassar-la col.lectivament, demano si algú vol jugar "un partit de tennis" contra mi. Es tracta de respondre ràpidament quan jo demano, com si tornéssim una pilota de tennis amb un cop de raqueta. I fer-ho uns quants cops seguits: "2x2"... 4..., "2x8"... 16... Els nanos s'hi apunten engrescats i intenten superar el repte. Arriba la mestra d'anglès i ho hem de deixar córrer, tot i que en voldrien més... Bona senyal...
9'45 h.
Tinc una hora lliure. Vaig a l'ajuntament a recollir uns calendaris de la Diputació sobre el Medi Ambient. No és gaire lluny i hi vaig a peu. Em donen 2 caixes molt allargades que amb prou feines puc abastar amb els braços oberts. Fan de mal portar i pesen una mica. M'aturo a mig camí a fer un cafè (que carai... me'l mereixo!). Arribo a l'escola amb els braços adolorits i ben suat.
11'00 h.
Primera classe d'Informàtica del curs. Quan tinc tots els alumnes davant dels ordinadors me n'adono que avui tenia previst fer una fitxa en la qual havien de dibuixar i pintar un ordinador i les seves parts i no els he fet portar l'estoig...
Canvi de plans i a improvisar (un dels atractius de la nostra feina).
Comentem el funcionament de la xarxa i cadascú es crea una carpeta amb el seu nom on guardarà tots els treballs del curs.
12'15 h.
Estem fent classe de Coneixement del Medi i la secretària en truca a la porta. Ha vingut la mare d'una nena a demanar quin llibre li falta perquè intentarà comprar-li. Jo sé que tenen molts problemes econòmics i que la nena no té el nivell per aprofitar aquest llibre. Em sembla que en tinc algun de "segona mà" i decideixo que no val la pena que facin aquest esforç econòmic. Ja li deixaré jo aquest llibre que voltava per la classe.
12'40 h.
Seguim la classe. Estem parlant del nostre passat proper, els records, les fonts escrites i gràfiques que ens parlen de com eren les coses abans, en temps dels nostres pares, avis o besavis. Al llibre surten fotos antigues i per un moment penso si demanar-los que portin una foto familiar per fer el típic mural al passadís, però de cop tinc una inspiració.
Els demano que portin una foto antiga, però l'escannejarem, farem un àlbum Picasa, cadascú escriurà un peu de foto explicatiu de la seva foto i tot plegat ho penjarem a internet, al bloc de cicle, per tal que les famílies també puguin participar d'aquest treball.
En comencem a parlar i tots plegats ens anem engrescant: jo en portaré una de quan els meus pares em portaven a la platja, algú una del casament dels seus avis, s'ha de veure que els temps han canviat (la roba, els cotxes, els carrers, les joguines...).
Només per un moment penso que m'he complicat la vida, que ara tindré feina a escannejar totes les fotos, dimensionar-les, penjar-les a internet... però penso que ens ho passarem bé i que els nens i les famílies gaudiran d'aquest treball... I jo també. No me'n penedeixo pas d'haver-ho proposat.
4'00 h.
Una de les nenes marroquines de la classe m'ha portat uns llibres àrabs i uns fulls plastificats (l'alfabet àrab, les taules de multiplicar, el procediment de l'oració...). L'altre dia parlàvem que no a tot el món ens regim pel mateix calendari ni pel mateix alfabet i vam parlar dels exemples àrabs perquè tinc 5 famílies musulmanes. Ens ho mirem una mica i comprovo amb satisfacció com tothom mostra curiositat sana i no percebo cap mena de rebuig. Els dic els números de l'1 al 10 en veu alta (anys enrere vaig aprendre unes nocions limitadíssimes de marroquí que em permeten trencar el gel amb alumnes nouvinguts) i es queden bocabadats tan els àrabs com els catalans. M'ho fan repetir i intenten imitar-me: wahad (1), jouj (2), tlatá (3), arbá (4), hamsá (5), sitá (6), sabá (7), temeniá (8), tsa (9), achra (10).
Avui no hi podem dedicar més temps, però demà ens ho mirarem amb més calma.
4'30 h.
Fem classe de castellà. Hem llegit una lectura en la qual es parlava d'un gat que cada vegada que sentia una paraula que comencés per la lletra A, s'enfilava a sobre de qui l'havia dita. Els membres d'aquella família havien de procurar parlar esquivant les paraules que comencessin per la lletra A. Després de la lectura hi ha unes preguntes de comprensió però se m'acut una cosa més divertida. Cadascú li ha de dir una frase a un company sense cap paraula que comenci per la lletra A. Si falla, jo faré de gat i pujaré sobre la seva taula.
Tothom somriu i accepten la proposta divertits. "Mañana iré a..."
Mèeeuu!!. M'assec sobre la seva taula i tothom riu.
El següent.
Si triguen molt a dir la frase em poso a miolar impacient. Mica a mica tothom va elaborant frases esquivant la lletra A. No ens n'adonem i s'ha fet l'hora de plegar.
No sempre és tan agraït, però avui surto content. He fet d'animador, d'assistent social, de transportista, d'actor, d'integrador cultural... i marxo amb el convenciment que avui ens ho hem passat bé tots plegats. Els nanos i jo.
I quan ens acomiadem i em diuen "fins demà" amb un somriure penso que m'agrada la meva feina: fer de mestre.
Tu no "fas de mestre"...
ResponEliminaTU "ETS UN MESTRE"!!!!
Petons de colors i bon cap de setmana.
Miles
Gràcies pel comentari, Miles. Crec que suscitarà una altra notícia per debatre del "ser" i el "fer", però, a part que em consideri mestre i que faci de mestre, tu ja saps que el que de veritat sóc és un APRENENT...
ResponEliminaNa, na, na-na, na-na, na-na, na...
Petons de colors
Eladi
puc venir a classe? perquè es poden comptar amb els dits els profes com tu? quina llàstima
ResponEliminaets un crack!!
És el que té de bo quan un es defineixi a si mateix... quedes de conya!
ResponEliminaTot i així, gràcies pel bon concepte que tens de mi com a mestre!
Siau!
Eladi