Aprenent

(aquesta notícia és l'epíleg de l'anterior
"Fer de mestre o ser mestre";
si no l'heu llegida, és recomanable fer-ho)

Aquesta cançó primer va ser un poema que vaig fer per allà el 1993, dedicat al meu germà SERGI que llavors havia de marxar a la mili a Mallorca. Volia dir-li moltes coses perque em pensava que estaríem molts mesos sense veure'ns (va triar Mallorca perquè no tenia ni un duro i volia estar lluny per evitar la temptació de venir de cap de setmana cada dos per tres), tot i que al final va anar venint de permís de tant en tant i no vam estar tant temps allunyats. Volia donar-li molts consells, però no volia ser paternalista, ni sermonejador i em va acabar sortint un poema que trobo molt maco, un cant a l'amistat i a la modèstia de no sentir-se mai un "savi" ni un "expert" sinó estar sempre obert a aprendre de tot i de tothom.

Anys més tard, deu fer un parell d'anys, vaig dedicar-la a un altre bon amic, el PABLO, després de compartir amb ell la seva separació de la seva dona, molts moments de tristor i desorientació, de conversar, d'escoltar, d'animar, d'estar al costat, de llepar-nos les ferides i esperar que sortís el sol (que sempre acaba sortint). D'aquell episodi vam acabar-ne sortint molt bons amics.

En fi, no us explico més batalletes i us deixo amb la cançó que torna a ser d'aquell cd de Nàufrags que se sent fluixet. En el reproductor hi ha un lloc on podeu pujar el volum i, si no n'hi ha prou, heu de pujar el del vostre ordinador.
Espero que us agradi.

APRENENT
He après massa poc
de rimes i d’acords
per ara endinsar-me dins de mi
i sortir amb la cançó feta.
I tantmateix he après
que algunes coses cal
dir-les sense paraules, sense veu,
dir-les sols amb la mirada
o en el contacte enèrgic d’encaixades
o en l’escalfor sincera d’abraçades
sense un comiat pel mig.

He après massa poc
de la vida i de la gent
per poder donar-te algun consell
i estalviar-te a tu el passar-hi.
I potser sols he après,
petits descobriments,
que la vida es descobreix tot sol
i ningú per tu pot fer-ho,
que els amics sempre els trobes quan fan falta,
que la sort la fas tu i que sempre queda
un motiu per despertar.

Aprèn tant com jo
per poder dir-li a un amic
quan faci falta
que has après massa poc.