...vam deixar els nens a casa dels avis i vam enfilar la carretera cap a la Garrotxa. L'Anna no sabia on anava (era una sorpresa que li preparava jo) però, bruixa com és, de seguida va endevinar tot el que anàvem a fer. Vam arribar a Santa Pau, on havíem de passar nit, i vam instal.lar-nos a Can Menció, ben bé a la Plaça Major del preciós i històric nucli medieval. Després d'uns moments d'indecisió vam decidir on aniríem a sopar: a Besalú!
Vam arribar a Besalú quan el dia ja començava a declinar i anàvem al revés de la gent. La majoria marxava després d'haver-hi passat el dia i nosaltres tot just arribàvem. Vam fer una volta pels seus bonics carrers, rumiant on soparíem i finalment vam decidir-nos pel restaurant "Cúria Reial", amb una terrassa amb vistes al Pont.
Vam sopar la mar de bé mentre anava fent-se de nit i llavors vam veure sortir de darrera les muntanyes la lluna que feia el ple. Havent sopat vam passejar pels carrers medievals, gaudint del silenci i la calma, tan diferents del Besalú de dia ple de turistes i amb els expositors de les botigues que omplen l'espai dels carrers. L'Anna va fer mil i una fotos dels edificis i carrerons i, és clar, del Pont. I finalment vam plegar veles i vam anar cap a Santa Pau perquè l'endemà ens havíem de llevar molt d'hora.
Abans d'adormir-nos, però, encara vam tenir temps per gaudir d'un altre luxe: el silenci de Santa Pau. Vam arribar-hi passades les 12 de la nit i ens vam endinsar a la plaça enmig d'un silenci preciós. Els edificis medievals reposaven i no se sentia res. Vam fer un volt pels carrers més emblemàtics il.luminats admirant aquells porxos, aquells balcons amb bigues de fusta, aquelles finestres gòtiques... aquella pau!! És clar que es diu Santa Pau!
Abans de ficar-me al llit vaig sortir al balcó i vaig inspirar aquell ambient i vaig tornar a constatar que no se sentia res, però res de res... I no era un silenci inquietant, donava pau i tranquil.litat. Concretament només vaig poder copsar 3 sons: els roncs d'algun veí que dormia plàcidament, l'aigua que corria per algun riu o rierol proper i el fregar de la senyera catalana empesa pel vent dalt del campanar de l'església.
A les 6 h del matí va sonar el despertador, vam desfer el campament i ens vam encaminar a Can Xel, el punt de trobada a 4 km. d'on havíem dormit. Allà vam anar coincidint tots els passatgers i cap allà a les 7 h. vam anar encaminant-nos a un prat on van començar a muntar els globus. Desplegar les veles, enganxar-les a la cistella, començar a inflar-les i mica a mica anaven apareixent els romàntics mitjans de transport que ens havien de passejar aquell matí. Al nostre globus vam pujar-hi 4 parelles i el conductor, un tal Pepe que va resultar ser un excel.lent i divertidíssim company de viatge.
Vam enlairar-nos i al voltant d'uns 1200-1500 metres d'alçada vam anar buscant els corrents d'aire favorables per fer la passejada. Des del cel vam veure diversos volcans i punts més allunyats com el Cap de Creus, l'estany de Banyoles o alguns cims pirinencs. L'objectiu inicial era Besalú, però els vents no ens hi deixaven arribar i finalment vam aterrar a Sant Miquel de Campmajor després d'haver fet gairebé dues hores de vol i haver recorregut uns 19 km. de distància. Durant l'estona de vol ens van servir un esmorzar sibarita amb una excel.lent coca de llardons i unes copes de cava.
Després d'un aterratge una mica impressionant ja que vam llepar uns arbres abans de tocar el terra (després ens van explicar que era relativament habitual), el vehicle de rescat ens va recollir, vam plegar el globus i vam adreçar-nos en cotxe al càmping La Fageda on vam fer un esmorzar molt més contundent a base de pa amb tomàquet i embotits, botifarres i fesols, rematat per uns cafès i uns xupitos de ratafia. Tot això entaulats tots els membres de la tripulació del globus: les 4 parelles, el pilot i el conductor del vehicle de rescat, en un ambient molt agradable en que els experts ens anaven responent tots els dubtes i preguntes que teníem. Després ens van donar un simpàtic diploma acreditatiu del vol que va acabar de rubricar una experiència molt i molt recomanable (tant que aquí deixo l'enllaç a la web de l'empresa VOL DE COLOMS).
Volar en globus ens va agradar moltíssim. No ens va fer gens de por (malgrat anar a un alçada considerable) i va resultar molt agradable, relaxant, espectacular i totalment recomanable. I va posar el colofó a una excel.lent jornada romàntica de parella. Encara queden cops amagats i moments per compartir i disfrutar plegats després de 23 anys... i que per molts anys!!
Felicitats parella i gràcies per les idees... ;)
ResponEliminaOhhhhhhhhhhhhhhhhh!!
ResponEliminaY yo aquí... frito de tanta calor!!
Grrrrrrrrrrrrrr.
Una abraçada.
Miles
Acabo de mirar les fotos...
ResponEliminaSón preciosesssss!!
Encara que falta una...
Falta la del Pepe quan et dóna la placa de cavaaaaaaaa!!!!!
Adéuuuuuuuuuuuuuu
Miles
Una celebració fantàstica!!! Per molts anys pugueu repetir "escapades" tan emocionants.
ResponEliminaAh! Tu Miles, sempre pensant en el mateix, eh?
Una abraçada a tots.
Gràcies, companys, pels comentaris i l'atenció.
ResponEliminaEspero que estigueu passant tots un magnífic estiu i (diguem-ho fluixet ara que estem entre mestres) aprofitem que encara ens queda tot un mes!!!
A reveure!
Eladi
eladi no m'ho recordias buaaaaaaaa buaaaaaaaaaa un mes es massa poc per mi i avui tot just em acabat el casal buaaaaaaa buaaaa!! ji molt maces les fotos per cert
ResponEliminaadeu!
Laura