Jim Beam

Els que em coneixeu ja sabeu que aquest bourbon (un tipus de whiski) forma part de la meva trajectòria vital. De fet també deveu saber que no sóc pas un bebedor especialment perillós i crec que puc presumir que mai no he acabat borratxo, perdent el control i despertant-me sense saber què havia fet la nit anterior.
Ara bé, des que el vaig tastar, mantinc una relació molt especial amb el JIM BEAM i avui us en vull parlar una mica.

1.- A l'adolescència, més tard o més d'hora, arriba el moment que surts amb la colla i comences a tastar les primeres begudes alcohòliques. En els cercles on jo em movia els nois acostumaven a demanar una cervesa, però a mi la cervesa no m'agradava i només m'hi atrevia si era acompanyada de llimonada. Els cubates els trobava massa forts i poc dolços i sempre em sentia una mica desplaçat perquè no sabia què prendre.

2.- Fins que un bon dia, parlant d'això després d'un sopar, la Merx em va dir, "...Tasta això que t'agradarà...". I "això" era un cubata de Jim Beam amb Coca Cola, molta Coca Cola i una mica de Jim Beam. I sí, em va agradar perquè era dolcet i no massa fort. I des de llavors vaig començar la relació amb el Jim Beam.

3.- Perquè, sense fer apologia de l'alcoholisme, NI MOLT MENYS, en alguns moments prendre una beguda alcohòlica després d'un sopar, quan estàs amb bona companyia, o simplement tu sol per relaxar-te a la llum de la lluna, et fa tenir unes sensacions diferents a les habituals. Pots estar més desinhibit, més receptiu, més sensible... Jo després de prendre'm Jim Beams he rigut molt amb amics, he composat cançons, he escrit poemes... De fet hi ha molts artistes que han fet part de la seva obra sota els efectes d'alguna substància estimulant (alcohol, drogues, etc.) i entenc que això els hagi alterat la consciència i hagin pogut rendir molt més a nivell de creativitat.

4.- Tot i així passo mesos i mesos sense tastar-lo, però a vegades, quan l'ocasió s'ho mereix (i a l'estiu sempre surten més ocasions) és un plaer paladejar un Jim Beam & Cola abans d'anar a dormir.

I, sabeu què? Ara que ja estic de vacances i que les nits estiuenques hi conviden... m'estic quedant sense Jim Beam. A l'ampolla només hi queda un culet i els últims supermercats on he anat no tenien aquesta marca...
...a veure si aviat en trobo una i puc tornar a fer realitat aquestes sensacions que us he explicat.