Reunió ! !

Hi ha reunions de feina, reunions de veïns, reunions de l'escola dels nens, reunions d'entitats... a algunes s'hi va amb ganes, a d'altres amb menys, però avui us parlaré d'unes reunions molt peculiars...

A casa nostra els caps de setmana són molt diferents a la resta de dies... Ens llevem més tard, voltem tranquil.lament en pijama per casa esperant que tots ens haguem despertat, esmorzem productes de pastisseria i tot amb calma i tranquil.litat. I llavors pot passar que algun dels 4 (tant pot dir-ho el Roc com l'Ona i a vegades som els pares qui ho diem) crida:

- R E U N I Ó ! !

I llavors hi ha un seguit de corredisses fins que tots 4 acabem al llit gran de matrimoni. I allà hi ha rialles, pessigolles, petons, carantonyes, conversa... comunicació!

Sovint comencen els dos nens amagats dintre els llençols i el pare o la mare dient "On són els nens, que els has vist? no els trobo..." I ells dos ben tapats, aguantant la respiració i contenint les rialles fins que de cop i volta els llençols s'obren d'una revolada i deixen al descobert el que amagaven enmig d'un esclat de crits i rialles...
A vegades fem una cova aixecant els llençols amb les cames i creant un habitacle on s'amaguen dos "lleonets" trapelles que imaginen les seves aventures...
A vegades els pares els fem l'avió aguantant el seu cos sobre les nostres cames i aixecant-los enlaire entre riallades...
A vegades aprofitem aquest moment per explicar-los el "programa d'actes" del cap de setmana...
A vegades fem reflexió d'alguna cosa que no ha anat bé durant la setmana...
A vegades fem bàndols contra algú a qui torturem a base de pessigolles...
A vegades les pessigolles acaben malament perquè algú es posa a espernegar i dóna una cossa a un altre i ens acabem fent mal...

Sigui com sigui són estones molt especials en que el temps passa a una altra velocitat i on tot el nostre univers queda circumscrit a aquell llit, com si fos la nostra nau espacial vagant per l'univers i allà tinguéssim tot el que ens és necessari per seguir vius.

Finalment acabem desfent la reunió perquè algú dels xics ja se n'ha cansat i ha anat a jugar a un altre lloc, o perquè es fa tard per anar a fer algun encàrrec, o perquè ens hem acabat fent mal i la donem per acabada o sigui pel que sigui.
I llavors en aquell darrer moment en que encara estic al llit on fins llavors jugàvem tots i ara ja només hi quedo jo, em sento amb un punt de cansament i tristesa, com quan s'acaba un bon llibre o una aventura o una pel.lícula i has de tornar a la realitat. I saps que l'atractiu de la realitat serà molt inferior al d'aquells moments d'amor, complicitat i comunicació familiar que acabes de viure.
I resignat m'aixeco lentament i em reincorporo a la realitat, però ja estic desitjant el proper matí de cap de setmana en que de cop i volta sentiré algú cridant...

- R E U N I Ó ! !