Per als que no sabeu francès he de dir-vos que el títol d'aquesta notícia vol dir "CAU LA NEU" en francès.
Fa uns anys teníem un sopar de Lacenet i vam haver de marxar precipitadament a les postres perquè el que havia començat com una nevadeta estava convertint-se en tota una tempesta de neu.
A aquest sopar havien vingut unes amigues de Barcelona i Corbera de Llobregat (la SABINA i l'ÀNGELS) i a la que van intentar sortir de Manresa van trobar-se amb carreteres colgades de neu i davant del panorama d'un viatge llarg, arriscat i incert em van trucar al mòbil per demanar-me "asil polític" per quedar-se a passar la nit al Bages.
Jo en aquells moments tot just començava a sortir de Manresa direcció a Calders i vaig girar cua, vaig anar-les a buscar i vam anar a trucar a la porta dels meus sogres.
Evidentment ells es van desfer en atencions, van preparar llits per a tothom i vam trobar-nos amb una inesperada i molt agradable vetllada tots tres en una casa a la que mai no haguéssim anat si no hagués estat per les inclemències meteorològiques. Fins que al final la son ens va vèncer i vam anar a dormir.
Després d'aquella aventura, entre tots els que havíem assistit al sopar de Lacenet ens vam anar explicant les peripècies perquè, qui més qui menys, tothom havia passat alguna aventureta per arribar a casa. I en un d'aquests correus algú va utilitzar l'expressió francesa "tombe la neige", que des de llavors tinc associada als meus records agradables lligats a la neu.
Avui ha tornat a nevar a Calders (bé, a Calders i a tot Catalunya). Vam anar a dormir cap a les 2 h. de la matinada i la neu ja començava a agafar i quan ens hem llevat a les 7 h. el panorama ja recomanava no moure's de casa. Perquè a més a més la previsió era que la nevada aniria continuant i augmentant al llarg del dia. Hem trucat a la feina i els hem dit que no comptessin amb nosaltres i llavors ha començat un d'aquells dies especials pel que tenen de diferents i d'improvisats.
Després d'esmorzar ens hem abrigat i hem baixat a descarregar la neu que omplia les branques de l'olivera i a treure la neu de la rampa del garatge. Ha estat un treball poc agraït perquè a mesura que trèiem la neu, en poca estona tornava a posar-s'hi, però si no haguéssim fet res encara tindríem més feina quan pari la nevada.
Després els nens han fet quatre baixades amb trineu i amb el Roc hem fet el millor ninot de neu de la nostra història. I llavors hem tornat a pujar a casa, hem encès la llar de foc i hem acabat de passar el matí jugant, mirant la tele... gaudint d'un dia diferent.
Havent dinat la nevada segueix sent espectacular i ha fet del tot inútil el treball del matí. L'olivera i la rampa del garatge tornen a estar plenes de neu (encara més que al matí) i ens sembla que és el cop que hem vist més neu des que vivim a Calders. Del ninot de neu que hem fet ja gairebé no se'n veu res: ni els ulls, ni el nas, ni els botons, ni la bufanda, ni el barret... tot ha quedat colgat per neu nova que no para de caure. I a les notícies han parlat de 12 hores més de nevada!!
No sabem pas com ens quedarà tot plegat ni com ni quan podrem tornar a sortir de casa. Però de moment estem aquí tots quatre, vivint un dia sense presses, sense plans, gaudint d'aquest "regal" que ens han ofert l'atzar i la meteorologia.
I no para de caure... "tombe la neige"
Caram Eladi, això si que és nevar... què xulo aquest parèntesi!
ResponEliminaAnna
Sí, noia, sí. Des que vivim a Calders ha estat la nevada més generosa.
ResponEliminaÉs una situació maca pel que té d'improvisació i paisatge bonic, però també té la seva part feixuga de deixar-te l'esquena per deixar-ho tot net i operatiu.
En fi... esperarem fins a la propera...
A reveure!
Eladi