Ja és primavera

Ja ha arribat. Puntual com cada any. I sóc un dels que l'espera amb delit i em va creixent l'alegria i l'esperança a mida que s'apropa.
Som mediterranis.
Estem acostumats a gaudir de dies llargs, amb molta llum, amb vida al carrer i a l'aire lliure, a anar amb màniga curta...
I no entenc com poden sobreviure la gent dels països nòrdics amb llargs hiverns de dies curtíssims i freds i plujosos, sempre encofornats dintre de casa al costat d'una bombeta...

A finals d'octubre, quan canvien l'hora, som molts els que de cop i volta ens sentim estafats per aquell dia tan curt, però a partir del gener ja anem valorant els petits passos que fa el dia per anar-se estirant. I ara, quan s'acosta el 21 de març i hi ha alguns dies d'aquells de bonança i comencem a treure'ns sostres, se'ns il.lumina la cara i pensem "ja està aquí la primavera".
I no pensem en floretes ni papallones, però sí que pensem en temperatures agradables i dies llargs en que es poden fer activitats a l'aire lliure fins tard. I a finals de mes tornaran a canviar l'hora i ja farem un guany espectacular. I aquest període anira creixent i creixent fins arribar a l'esclat de finals de juny amb aquells dies llarguíssims i agradables, aquelles vetllades a la fresca, aquelles jornades en remull, aquell augment del temps lliure, aquella recuperació d'aficions oblidades (els llibres, la guitarra, el bricolatge, les excursions familiars...).

I la primavera és això, aquell SMS esperat que et diu "s'ha acabat l'hivern i aviat vindrà l'estiu. Somriu i passa'l".
I jo somric i us el passo.