tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post4227194156912782274..comments2024-03-18T18:54:58.144+01:00Comments on picalapica: "Valenta" (conte)Eladi Martínezhttp://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-4398439624640012272021-07-26T13:03:35.441+02:002021-07-26T13:03:35.441+02:00Anònim desanonimitzat ;-)
Moltes gràcies pel feedb...Anònim desanonimitzat ;-)<br />Moltes gràcies pel feedback. Amb tots els inputs que he rebut d'aquest relat, m'adono que és una experiència universal, que, qui més qui menys, tothom ha passat i fa molt fàcil empatitzar, patir i emocionar-se amb aquesta història de la "Valenta".Eladi Martínezhttps://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-80570178226905595972021-07-21T13:34:36.257+02:002021-07-21T13:34:36.257+02:00Quin patir! Com pocs minuts poden semblar una eter...Quin patir! Com pocs minuts poden semblar una eternitat! M'ha agradat les vivències dels personatges que intervenen.<br />Recordo un dia que estàvem a Núria amb uns amics del Guiu, van dir que anaven a jugar i ja tornaven... Vam estar una bona estona buscant-los... quin patir... i quin alleugeriment quan van aparèixer.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/13963678607287821282noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-5531752951245073172021-06-20T13:08:50.164+02:002021-06-20T13:08:50.164+02:00Sabina, moltes gràcies pel teu comentari detallant...Sabina, moltes gràcies pel teu comentari detallant-me les teves sensacions de lectura. Com a autor és molt gratificant aquest feedback i sóc jo qui te n'ha de donar les gràcies a tu.<br />Petons de colors!Eladi Martínezhttps://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-96036581498378942021-06-15T22:06:51.089+02:002021-06-15T22:06:51.089+02:00Com tots els que hem llegit el conte, he patit amb...Com tots els que hem llegit el conte, he patit amb l'Eloi l'ensurt i l'angoixa de perdre de vista entre la multitud la nostra criatura estimada; i això vol dir que el relat ha estat vibrant, Eladi. Molt interessant la perspectiva de cadascun dels personatges protagonistes. Jo em quedo amb la imatge de l'Eloi quan s’ajup a cordar-se la sabata per tenir la perspectiva de la seva filla, per descobrir el què l'ha pogut atrapar i trobar-la. També amb la mirada de la Cinta, perquè em fa pensar en la tendresa de les àvies. I empatitzo amb el cor encongit i el cos paralitzat de l'Anna prop del Pol, perquè és la protecció de les mares.<br />Gràcies pels teus contes. Petons de colors.Sabina Redondohttps://www.blogger.com/profile/06378865203512152142noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-69783692364127250352021-06-06T23:42:33.683+02:002021-06-06T23:42:33.683+02:00Anònim, gràcies pel comentari. Certament el canvi ...Anònim, gràcies pel comentari. Certament el canvi constant de punt de vista del narrador té un punt cinematogràfic de canvi de càmera, si fos una producció audiovisual. Està ben vist! En aquest cas em venia de gust provar aquest desenvolupament narratiu en que anàvem veient la mateixa escena des de diferents punts de vista i m'ho vaig passar molt bé creant-la. Celebro que també t'ho hagis passat bé llegint-la!Eladi Martínezhttps://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-48848108980943053152021-06-06T23:40:10.544+02:002021-06-06T23:40:10.544+02:00Pablo, em sap greu que t'hagis menjat les ungl...Pablo, em sap greu que t'hagis menjat les ungles, però en el fons, m'afalaga com a escriptor. Senyal que he aconseguit que entressis dins la història! Certament són moments de molt patiment i aquest el vam viure plegats! Però va acabar bé!!Eladi Martínezhttps://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-76951531729431566232021-06-06T23:39:05.974+02:002021-06-06T23:39:05.974+02:00Judit, no ets la primera ni l'única que em com...Judit, no ets la primera ni l'única que em comenta l'emoció del retrobament final. M'agrada perquè suposo que significa que heu aconseguit posar-vos tan dins de la història que heu patit com els protagonistes i al final heu alliberat les emocions.<br />Gràcies pel comentari!Eladi Martínezhttps://www.blogger.com/profile/07388853267649562074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-34238021400709844982021-06-05T19:26:34.328+02:002021-06-05T19:26:34.328+02:00El trobo molt original en el sentit que, m'atr...El trobo molt original en el sentit que, m'atreveixo a dir, has aplicat el rodatge d'un pla màster cinematogràfic a un conte. Les diferents visions dels protagonistes fan la funció de les diferents càmeres utilitzades en el cinema. Innovador. No sé fins a quin punt compartiràs aquesta opinió una persona com tu, que també domines la realització de videos i petites filmacions. Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/07567047480267795211noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-52902900447273434112021-06-02T21:16:15.365+02:002021-06-02T21:16:15.365+02:00Buf! El Nil es va perdre 3 vegades; bé, només dos,...Buf! El Nil es va perdre 3 vegades; bé, només dos, una estava amagat. L'angustia que et recorre el cos és inolvidable. Recordo l'escena del passeig. Que van ser? Deu minuts? Van semblar dues hores! L'Ona ha quedat ben retratada. Encara és igual de valenta la punyetera. He de dir que m'he menjat una mica les ungles. .. Pablohttps://www.blogger.com/profile/14016076307380744852noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932249001915580582.post-712739506566960962021-06-01T09:22:29.064+02:002021-06-01T09:22:29.064+02:00Aquest conte l'he hagut de rellegir dues vegad...Aquest conte l'he hagut de rellegir dues vegades per què em quedi clara la participació i implicació de cada personatge.<br />Plagat de noms familiars i llocs de Manresa que conec perfectament m'ha resultat fàcil d'imaginar la situació.A més una vegada no vaig perdre el Jofre,però sí el vaig perdre de vista.Era xic i estava darrera un taulell i no li veia ni la punteta dels cabells.<br />Increïble l'estrès que genera i de la notícies desgarradores que et venen al cap i que intentés no fer cas en un moment de pànic.<br />Bravo per la implicació de la ciutadania i l'empatia que embolcalla aquestes situacions.<br />M'he emocionat amb el retrobament de l'Eloi amb l'Ona i aquesta amb la mare i el grup.....<br />Sort d'aquest final feliç que et dóna ales per veure que moltes vegades,de fet la majoria,estem rodejats de bona gent!!<br />Gràcies per compartir,Eladi!Judit Martinez Codorniuhttps://www.blogger.com/profile/00489616376066987675noreply@blogger.com