Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

8 de gen. 2017

Ja hem passat les festes...


Ja hem passat les festes…
I les festes d’aquest any es presentaven complicades amb la teva mort tan recent (“Nadal temut…”). Però ens vam “arraïmar” i vam decidir que volíem fer el cor fort i tirar endavant per nosaltres i també per tu, que tan gaudies d’aquestes festes…
  • I vam fer el pessebre de casa teva allà on tu havies pensat fer-lo aquest any...
  • I vam assistir al concert de Nadal de l’Ona, amb la teva entrada bategant dins de la bossa…
  • I vam dissenyar i realitzar la nostra nadala familiar, més emotiva que mai, i t’hi vam fer sortir…
  • I vam portar els nens a patinar a la pista de gel, com tu i la Mª Dolors havíeu pensat fer…
  • I a l’Ona li van portar la seva habitació i vam fer els últims retocs i ja s’hi va poder instal.lar, encara que no tu no poguessis veure com quedava acabada…
  • I vam fer cagar el tió i vam cantar cançons mentre fèiem temps perquè cagués i tothom va tenir els seus regals…
  • I el dia de Nadal vam trobar-nos regals sota l’arbre i ens vam tornar a ajuntar per dinar junts, tot i que tu no ens vas obrir la porta, amb la teva elegant corbata, desitjant-nos bon Nadal…
  • I el dia de Sant Esteve, a casa dels meus pares també vam cantar cançons, com cada any, tot i que algunes jo no les vaig poder acabar de cantar perquè se'm trencava la veu...
  • I l’Anna va anar a Madrid amb les seves amigues -tal i com tenia previst i com tots vam recomanar-li que fes- i va intentar passar-s’ho el millor possible, com a tu t’hagués agradat…
  • I entre tots hem intentat que a la Maria Dolors se li fes tot plegat una mica més passador i estaràs content de saber que ha estat sempre molt acompanyada…moltes visites…moltes trucades…
  • I vam anar a portar la carta al Carter Reial, una carta en que l’Ona els explicava que estàvem tristos perquè t’havies mort…
  • I vam anar a celebrar les Campanades, com cada any, amb el Jordi, l’Agnès, la Cèlia i la Mireia…i ens vam emocionar en donar l’entrada al primer any en que tu ja no hi series…
  • I vam fer l’àpat del dia 1, com cada any, a casa nostra i vam dubtar de com ens havíem d’asseure perquè era la primera vegada que ens quedava buida la teva cadira…
  • I vam dinar junts per celebrar l’aniversari de la Maria Dolors, el seu primer aniversari de vídua, amb poques ganes de celebrar res…
  • I vam anar a la Cavalcada de Calders i al vespre vam rebre a casa el Rei Negre, que ens va portar regals, tot i que tu no estaves dret darrera del sofà fent-los fotos amb la teva càmera…
  • I el dia de Reis ens vam tornar a trobar tots a casa de la Rat, on havíem celebrat el darrer dinar familiar amb tu, el dia abans que et morissis...
  • I avui hem celebrat una missa dedicada a la teva memòria...
  • I demà ja farà un mes que et vas morir...
I saps què?

Que he dit que han estat les primeres festes en que no hi eres, però la veritat és que hi has estat molt present, en molts moments, en molts pensaments, en moltes llàgrimes i sospirs i records i paraules i també rialles, en aquella espelma que l’Anna va tenir encesa quan hi érem tots... en tants moments....
I saps què?
Que estic orgullós de com ho hem fet, que ens hem buscat, que hem estat molt junts i no ens ha fet vergonya ni plorar, ni parlar, ni recordar, ni somriure... que fins i tot ens hem respectat els silencis i la manera que cadascú té de recordar-te i de tenir-te present.
I sé que tu també n’estaries orgullós i això em dóna força i m’anima a continuar tirant endavant.
Perquè sé que et trobarem a faltar encara moltíssimes vegades i algunes seran doloroses, quan aniran venint els moments de l’any en que et feies més present (el teu aniversari, el teu sant, les caramelles i la mona de Pasqua, la platja de Calafell...), però sé que no t’amagarem a les golfes, sinó que et tindrem molt present i en certa manera seguiràs estant entre nosaltres... El teu record, el que ens vas ensenyar, les coses que feies i com les feies, les teves bromes, les teves trapelleries, fins i tot les teves enrabiades...
I sento que aquest record intens que ens ha quedat de tu, serà com una cola que ens farà estar encara més units i més propers, malgrat les nostres diferències. I segur que trobarem la manera de resoldre totes les dificultats que es vagin presentant, derivades de la teva absència...

O sigui que veient com hem superat aquestes primeres festes... sense tu, però amb tu; amb una tristesa serena i compartida, però amb una gran unió familiar i ganes de tirar endavant i de continuar gaudint de la vida, sé que anem pel camí correcte i que ens en sortirem...
I sé que és el que tu voldries...
...i tinc els ulls entelats, però somric...
















8 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt ben fet Eladi, amunt i a mirar endavant!
P. d C.

Mª Dolors ha dit...

Gràcies a tots. Sí, Eladi, gràcies a Déu que ja s'han acabat les festes, doncs encara que tots hem estat units i molt i pels nens fèiem veure que no passava res, però tots teníem el cor encongit. I, sí, com tu dius, tots heu procurat fer-me molta companyia, tan tots vosaltres com molta gent que agraeixo, però he de confessar que és dur. Fa 30 dies i sembla que encara és avui que recordo tots els passos fets aquell fatal dia.
Gràcies a tots per les ajudes rebudes i petons de colors per tu, Josep, allà on siguis i per tots vosaltres fills, nets, família tota i amics.
Mª Dolors

pons007 ha dit...

Quines festes més familiars les teves, jo vaig veure la família per Nadal i gràcies.

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger
P.d.C.

Eladi Martínez ha dit...

No cal donar les gràcies, Mª Dolors, ho fem tot de cor i no ens suposa cap esforç ni sacrifici. Ho fem amb molt de gust.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Ja veus, pons007, un a cada extrem del pèndol.
Bon any!
Eladi

Mercè ha dit...

Enhorabona per aquesta actitud tan positiva, per la gran unió familiar, per les ganes de tirar endavant amb el record sempre present d'aquesta abséncia trista, sobtada i tan estimada.
Mercè. 10-01-17

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Mercè. Sempre hem d'anar endavant!
Petons de colors!
Eladi