Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

14 de des. 2017

"El primer dia d'octubre" (un documental)

Avui falta una setmana per a les eleccions del 21D.
És un bon dia per buscar 37 minuts i veure aquest documental (produït per "Directa" i "Agència UO") que ens permet reviure el que va passar en el referèndum de l'1 d'octubre.
Quin dia tan emocionant!
Cada cop que el recordo m'emociono i veient aquest documental també us emocionareu recordant i revivint com vam defensar els col·legis electorals, com ens vam organitzar, com de valents i dignes vam ser...
I, sobretot, ara és moment de recordar una cosa molt important:
Van dir que no hi hauria referèndum i no van poder-ho evitar!
Ens vam organitzar, vam ser valents i vam fer-ho, tot i que deien que no es podia fer i potser encara diuen que no es va fer.
I això és el que penso que farem ara que ens diuen que no hi haurà República... Ens organitzarem, serem valents i ho farem!
Ara sí que sí!

13 de des. 2017

Serveis mínims: "Tan bé amb mi" (una cançó)

Ja ha sortit el disc de la Marató de TV3 del 2017, dedicada a les malalties infeccioses.
Com sempre té bones cançons i potser una de les més ben aconseguides i que més m'ha agradat ha estat la versió que fan els "Love of Lesbian" de l'èxit dels The Cure, "Close to me", que han titulat com a "Tan bé amb mi".
No tinc temps per explicar-vos res més.
Escolteu-la i gaudiu de la seva energia i la seva frescor.

9 de des. 2017

Brussel·les: ha valgut la pena!

Són les 9 de la nit i el bus comença a marxar de Brussel·les per tornar-nos a casa. D'aquí a una estona m'adormiré i quedaran una mica més difuminades les sensacions d'aquest dia fantàstic, emotiu i històric. Per això m'afanyo a fixar-les sobre el paper...

Vam dormir menys de 4 hores per agafar un autocar a les 5 de la matinada del dimecres dia 6. Vam fer més de 18 hores de viatge. Vam llevar-nos d'horeta altre cop i vam fer ruta fins a Brussel·les. Vam passar tot un dia al carrer, amb impermeable, mullant-nos, amb fred i vent. I ara ens tornem a esperar un munt d'hores de viatge nocturn (com a mínim 15). I no hem fet cap àpat ben fet en 2 dies.
Però davant d'això només puc dir que:
1.- Aquest sacrifici és volgut i petit al costat del que estan fent els nostres polítics a la presó i a l'exili.
2.- Ha valgut la pena

Ha valgut la pena veure Brussel·les plena de catalans (les primeres xifres parlen de 45.000 persones, però tothom diu que havíem de ser molts més) manifestant el nostre compromís amb la República Catalana i els nostres governants. Ser una gota més dins del mar de catalans que hem inundat la capital belga. Veure el Parc du Cinquantanaire ple a vessar de persones de totes les edats i condicions, amb banderes i pancartes i amb il·lusió i somriures altre cop. I anar desfilant en comitiva pels carrers de la ciutat cívicament, pacíficament, cantant consignes.
I arribar a l'escenari final i emocionar-nos sentint els nostres consellers a l'exili:
  • La Clara Ponsatí dient que avui tots érem mestres perquè estàvem donant una lliçó de dignitat i esperança.
  • El Toni Comín, desfermat, acusant el govern espanyol de tenir por per haver retirat les ordres d'extradició, de teinr por que la justícia belga ens donés la raó a nosaltres i els deixés en ridícul a ells.
  • Sentir diversos parlamentaris de diferents països europeus donar-nos suport.
  • I, finalment, sentir el nostre President ("És Puigdemont, el nostre President") donar-nos les gràcies pel suport que els estem donant a ells i demanar-nos que perseverem per assolir finalment l'objectiu anhelat.
Em sento orgullós i privilegiat d'haver estat a Brussel·les.
Una nova fita col·lectiva, un nou gest, una nova demostració que som molts i que anem de debò. Que no ens han espantat ni les porres de l'u d'octubre, ni l'aberrant intervenció del 155, ni les denúncies, querelles i amenaces, ni les mentides que propaguen per tots els mitjans de comunicació que poden controlar. Que no ens ha fet por ni mandra gastar-nos els diners i fer un llarg viatge per demostrar al món sencer que volem i mereixem la independència.

I ja queda menys!

Acabo amb una apreciació més íntima i personal.
En l'experiència a Brussel·les ens hi ha acompanyat el meu pare. Amb 74 anys, era el més veterà del nostre autobús i, si jo no us ho digués, ningú sabria que ell és nascut a Cuenca (España). Per tot això per a mi ha estat molt emotiu veure'l voltar per Brussel·les amb la senyera penjada a l'esquena i cantant al meu costat proclames a favor de la independència. Per això a la sèrie final de fotos li he reservat un petit monogràfic final, perquè em sento agraït i orgullós que ens hi hagi acompanyat i perquè em sembla un clar indici que guanyarem. Un senyor de 74 anys que va néixer a Espanya i s'ha sentit espanyol (i català) durant molts anys ha estat disposat a passar 3 dies d'incomoditats per cridar que, ell també, vol la independència de Catalunya d'aquesta estat que no ens deixa ser...
Encara teniu algun dubte?
Guanyarem!
Ara sí que sí!























2 de des. 2017

Serveis mínims: llaços grocs

Fa dies que anem amunt i avall amb els llaços grocs.
Però fa menys dies que em van passar un vídeo del pont de Calatrava de Barcelona, engalanat amb plàstic groc a banda i banda i em va semblar molt bonic: simbòlic, emotiu, eficient i senzill d'aconseguir.
Vaig plegar de treballar i vaig anar al súper a comprar bosses de deixalles grogues per engalanar casa meva: la barana i l'olivera amb 10 llaços de suport als 10 catalans que encara estan a la presó per culpa de les seves idees.



I encara fa menys dies, em van passar un bonic vídeo de la cançó "Tie a yellow ribbon round the old oak tree" (versió dels Dawn) que explica l'origen (si non è vero è ben trovato) de la tradició del llaç groc en suport dels presos.
Sembla ser que un home que havia estat condemnat a molts anys de presó. Davant d'aquest escenari li va dir a la seva dona que si podia refer la seva vida, ho fes. Quan va complir condemna, va contactar amb ella i li va dir que sortia i volia saber si ella havia refet la vida o encara l'esperava. Li va dir que si encara l'esperava li deixés un llaç groc penjat al roure de l'entrada. Va arribar al poble i no gosava mirar el roure per por de no trobar-hi cap cinta, però, quan va alçar la vista no va veure-hi un llaç... n'hi va veure desenes i desenes per totes les branques... I sembla ser que aquest és un possible origen del llaç groc.
Us deixo el vídeo:


30 de nov. 2017

Serveis mínims: dues cançons

Dues cançons poc comercials i poc conegudes que he descobert fa poc:

1.- "Vaixells de paper" de TANCAT PER DEFUNCIÓ. Un grup de Sabadell que va tenir un cert ressò els anys 90 i que portava uns 15 anys de silenci. Regust de cançons d'altres anys amb una bonica harmònica...

2.- "Prats verds" de LAKASTE. Només sé d'aquest grup que va guanyar el concurs SONA9 l'any 2016 i que el seu primer disc es diu "Desastres naturals", però l'altre dia vaig sentir aquesta cançó i em va agradar el timbre de la cantant i la musicalitat de tot el tema.

A veure si a algú n'hi agrada alguna...


27 de nov. 2017

Serveis mínims: una improvisació brutal!

Teniu 10 minuts?
Us agrada Supertramp?
Us agraden les improvisacions que fan els músics en directe durant un concert?
Us agrada "Another Man's Woman"?

Si heu contestat "sí" a les anteriors preguntes... al·lucinareu!
Ho vaig trobar per beneïda casualitat mentre havia deixat que el Youtube m'anés enllaçant cançons de Supertramp mentre corregia...

Una versió en directe del 1997 al Royal Albert Hall de Londres amb un piano fantàstic, ujn baix trapella i una banda sencera en estat de gràcia!!

25 de nov. 2017

Serveis mínims: un vídeo

El dia 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència vers les dones.
Em sembla increible i tristíssim que encara haguem d'estar batallant en aquests temes tan obvis, però casos com les recents agressions sexuals de "La manada" i els molts assassinats que encara es continuen cometent ens indiquen que queda camí per recórrer i que ens hem de seguir educant en el respecte.
I una de les lliçons més bàsiques és que els homes aprenguem que "No és no".
En aquest sentit he trobat aquest vídeo que m'ha semblat molt enginyós, al mateix temps que molt clarivident i contundent.
Gaudiu-lo!

21 de nov. 2017

Serveis mínims: un consell

Sí, estimats lectors, ja hem arribat al període dels serveis mínims...

I avui us deixo només un consell que l'altre dia vaig llegir i em va emocionar pel que té d'obvi.
Només us he de dir que quan vaig arribar a casa, el vaig posar en pràctica i em vaig quedar la mar de bé.

Gràcies, Josep Rull!


16 de nov. 2017

31 dies, 5 setmanes i fins que calgui

Avui intentaré no allargar-me massa perquè la gent ja està força saturada.

1.- 31 DIES
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart porten 31 dies a la presó: un mes.
Un fet totalment injust, arbitrari i mancat de garanties democràtiques.
NO us oblidem. NO esteu sols. Seguirem reclamant la vostra llibertat i esperem que no trigui gaire a arribar.

2.- 5 SETMANES
Queden 5 setmanes exactes per a les eleccions del 21D. I hem d'estar previnguts que aquestes setmanes seran un exemple de "mediastorm" (tempesta mediàtica) a la màxima potència. Declaracions tergiversades, escapçades, descontextualitzades i directament mentides... Molts dels mitjans de comunicació del nostre entorn ja fa temps que ens han demostrat que tot és possible i que no tenen cap escrúpol ni codi deontològic ni respecte per la professió, així que hem d'estar preparats per llegir i escoltar coses que pretendran desmoralitzar-nos o dividir-nos.
Ni cas!
Els partits independentistes saben perfectament el que estan fent i ho estan fent molt bé. Si han fet 3 llistes en comptes d'una llista unitària és perquè això els dóna més possibilitats. Tenen clar l'objectiu comú i guanyi qui guanyi posaran al capdavant de la Generalitat a l'única persona que pot ocupar aquest lloc legítimament: Carles Puigdemont.
Que res no ens distregui de l'objectiu prioritari: anar TOTS  a votar i aconseguir una majoria independentista, com més àmplia millor.

3.- FINS QUE CALGUI
Si el 21D guanyem les opcions independentistes, el dia 22 no serem independents, però farem unes quantes passes més -i decisives- per aconseguir-ho.
Tenim molt bones cartes per tot el que hem aconseguit amb la internacionalització del conflicte i la demostració del nostre caràcter pacífic, cívic i democràtic. Si reblem aquestes cartes amb una majoria suficientment qualificada, el món que ens observa seguirà decantant la seva opinió en favor nostre.

A l'altre cantó, Espanya s'està descomposant amb seriosíssims problemes a molts nivells:
  • dèficits democràtics i jurídics escandalosos i flagrants, 
  • casos gegants i múltiples de corrupció, 
  • problemes gravíssims a nivell econòmic que estan a punt d'empitjorar, d'una banda quan deixin de comprar-li el deute i pugi la prima de risc, i de l'altra quan comencin els problemes per pagar les pensions
Tinc la sensació que el món mira aquest procés i veu això que us estic explicant:
  • d'una banda, un estat espanyol que actua d'una manera en que es desacredita a ell mateix i incompleix contínuament les normes de joc més bàsiques.
  • d'altra banda, una nació catalana que actua amb seny, prudència, determinació, valentia i basant-se sempre en els valors democràtics.
I veient-ho d'aquesta manera, aquesta partida només té un possible final.
I és bo.
Però hem de jugar bé les nostres cartes. Hem d'escoltar bé els senyals que ens envolten per no cometre errors ni precipitacions.
Si ho fem bé, el món ens anirà recolzant i ens ajudarà a assolir els nostres objectius.
Tot anirà confluint i acabarem reeixint.
I els nostres dirigents ho estan fent molt bé.

Passaran mesos (paciència), intentaran desanimar-nos (perseverança) i fer-nos desviar de l'objectiu (perspectiva), però si ens mantenim confiats, units i valents al costat dels nostres polítics, junts aconseguirem l'anhelat objectiu.

Ara sí que sí!

14 de nov. 2017

Mobilitzats!

Portem molts dies mobilitzats!
Jo compto que això va començar accidentalment amb l'atemptat de Barcelona del 17 d'agost. L'excel·lent gestió que en va fer el cos de Mossos d'Esquadra, el mal rotllo que es va generar entre Catalunya i Espanya arrel de les competències i la falta de col·laboració contra el terrorisme, el vincle d'agraïment que es va establir entre Mossos i població civil i la manera com la manifestació del 26 d'agost va mostrar el "desafecte" entre Catalunya i la Monarquia i el Govern espanyol, crec que va generar un caldo de cultiu que ens va permetre agafar embranzida per tot el que ens venia amb la Diada de l'11 de setembre i el posterior Referèndum.
A partir d'aquí compto les meves mobilitzacions:
  • 26 d'agost: vaig a la manifestació antiterrorista "No tinc por!" de Barcelona amb el Roc.
  • 11 de setembre: amb tota la família i una bona colla de Calders anem un cop més a la mani de la Diada a Barcelona.
  • 20 de setembre: amb la Mercè i el Jordi, tenim un rampell i a les 7 d ela tarda agafem el cotxe i ens sumem a la manifestació "tumultuosa" davant de la Conselleria d'Economia en protesta per les detencions fetes per la Guàrdia Civil.
  • 23 de setembre: a Calders, un diumenge al matí quedem una nombrosa colla per encartellar el poble, aquells cartells que el Govern espanyol ens ha prohibit penjar.
  • 30 de setembre: a la tarda passem unes quantes hores participant de l'ocupació del col·legi electoral prèvia al Referèndum.
  • 1 d'octubre: visc el Referèndum en primera línia, formant part de la Mesa electoral i estant al peu del canó des de les 6 del matí. Un dia inoblidable i molt emocionant.
  • 2 d'octubre: amb una bona part del claustre de la meva escola fem 15 minuts de silenci al davant de l'escola.
  • 3 d'octubre: participem plenament de l'aturada general de país en protesta per les càrregues policials dels dia del Referèndum. Al matí participem de la increïble i multitudinària manifestació de Manresa passant en silenci davant la caserna de la Guàrdia Civil. A latarda assistim a la concentració davant l'ajuntament de Moià.
  • 17 d'octubre: participo de la concentració de l'ajuntament de Manresa en protesta per l'empresonament dels Jordis. Des d'aquell dia porto enganxada al jersei una placa artesanal que reclama llibertat pels presos polítics. Malauradament a dia d'avui encara la llueixo.
  • 19 d'octubre: participem d'una concentració a l'ajuntament de Moià per protestar per l'empresonament dels 8 consellers.
  • 21 d'octubre: participem a la manifestació de Barcelona per protestar per l'empresonament dels presos polítics.
  • 2 de novembre: trono a participar d'una aturada silenciosa de 15 minuts davant del centre de treball.
  • 3 de novembre: assisteixo a una xerrada de Vicent Partal a Balsareny amb el Jordi.
  • 5 de novembre: un altre diumenge al matí ens trobem a Calders per encartellar el poble amb cartells reclamant la llibertat pels presos polítics.
  • 8 de novembre: participem plenament de la vaga general en protesta per l'empresonament dels presos polítics. Al matí assistim a la concentració de Manresa i a la tarda fem la concentració davant de l'ajuntament de Calders.
  • 11 de novembre: anem amb tot un autobús de Calders a la manifestació del carrer Marina de  Barcelona que deixarà la màgica imatge de les llums dels mòbils.
Miro enrere i em sorprenc de la capacitat de mobilització constant que he mantingut, que ha estat una tònica en gran part de la població catalana. Sabem que aquesta és la nostra part del tracte per acabar aconseguint la República catalana i no la defugim.
Miro enrere i em sento orgullós del que he fet.
Seguiré fent-ho perquè sento que és ara el moment i som nosaltres els escollits.
Units, confiats, constants, valents... fins que faci falta!
26 agost: "No tinc por!" a BCN

11 setembre: la Diada del "Sí"

20 setembre: Conselleria d'Economia

23 setembre: encartellem Calders

1 octubre: la Mesa

1 octubre: cues i cues de votants

3 octubre: Aturada General amb companys de feina

3 octubre: manifestació impressionant davant la caserna de la Guàrdia Civil

3 octubre: amb el Llorenç, bomber, antic company d'estudis

3 octubre: a la tarda a Moià

16 octubre: cassolades contra la presó dels Jordis

17 octubre: "Llibertat presos polítics"

17 octubre: manifestació a Manresa

17 octubre: espelmes a la Diagonal, espelmes a Calders

2 novembre: aturada silenciosa davant de l'escola

3 novembre: xerrada Vicent Partal a Balsareny

8 novembre: vaga general i concentració a Calders

11 novembre: preciosa i multitudinària manifestació a BCN

11 novembre: història en família

10 de nov. 2017

1000 notícies!!

Amb la mar de coses que passen al món i avui em veig obligat a fer una notícia... tan intranscendent...
Perquè estem enmig d'aquest procés tan delicat per l'autodeterminació de la República catalana... i hi ha gent morint a la Mediterrània... i hi ha el terrorisme gihadista... i els canvis en l'educació de les nostres escoles...
I enmig d'aquestes coses tan importants  jo avui us parlaré... de mi...
De mi i d'aquest bloc picalapica perquè resulta que aquesta notícia que esteu llegint és la número 1000. I és clar, vulguis que no, un número tan rodó i tan gran, doncs em fa il·lusió i no puc evitar compartir-la amb vosaltres.

Des d'aquell 4 de febrer de 2009 en que vaig obrir un bloc en una jornada de recursos educatius de Lacenet, qui m'havia de dir que això tindria tanta volada...


Aquella notícia va quedar isolada en la immensitat del ciberespai, fins que el juliol del 2009 vaig engegar un altre curset per aprendre a gestionar blocs i allò em va obligar a donar-li continuïtat: 15 notícies en un mes! Les primeres eren "obligades" pel curset, per practicar els recursos que anàvem aprenent...


Amb aquelles notícies li vaig anar agafant el gustet al fet d'anar escrivint (a mi que m'agrada tant escriure) i a la possibilitat que hi pogués haver algú que em llegís, com si em convertís en articulista d'un diari però sense cap obligació ni temàtica ni periòdica.
La primera notícia així d'opinió lliure va arribar el 14 de juliol quan recomanava la cançó "Arbre que mira farola" de Joan Miquel Oliver...


Fins a final d'any vaig anar publicant una notícia de tant en tant, però encara no el gestionava com una eina seriosa... I a partir del gener de 2010 ja vaig agafar l'hàbit de publicar-hi periòdicament i vaig començar a tenir alguns lectors que de tant en tant em feien comentaris (per escrit al mateix bloc o de viva veu) i ja no hi va haver marxa enrere...



Publico unes 10 notícies mensuals i avui he publicat la número 1000 i mira... fa una mica d'il·lusió.

Gràcies a tots per ser-hi i 
tenir la paciència 
d'anar-me llegint de tant en tant!