Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

30 de set. 2016

"Those Little Things": el vídeo

Aquesta cançó de Ramon Mirabet, protagonista de l'anunci de la cervesa mediterrània d'aquest estiu, ja va tenir el seu moment de glòria en aquest bloc...
...però avui repeteix...
  •  D'entrada perquè aquesta setmana es va estrenar el vídeo de la cançó (que fins ara no en tenia).
  • També perquè la cançó em segueix agradant molt... i el vídeo... també.
  • A més a més perquè s'acaba el setembre i es va enduent les restes de l'estiu. I aquesta és una manera de resistir-s'hi una mica i allargar-lo una mica més.
  • I perquè el títol em porta molta veritat: "les petites coses"... que gairebé sempre són les importants, tot i que sovint no els donem importància... fins que les trobem a faltar.

Per tot això, us deixo aquest vídeo!

28 de set. 2016

Records d'estiu

Ja fa uns dies que ha començat la tardor i, des que vam tornar a començar a treballar, el ritme frenètic del dia a dia ha escombrat aquelles plaents sensacions dels mesos d'estiu.
Ara és el moment de recuperar-ne algunes a partir d'algunes fotos que fixin la memòria dels moments viscuts...

Entrevistar la Roser Oduber per a LA CALDERINA va ser una experiència enriquidora i interessantíssima.

Les vistes del pantà de Sau des dels cingles de Tavertet em van omplir de pau i oxigen.

Em va fer molta il.lusió aconseguir modificar uns prestatges i poder-los aprofitar per a l'estudi.

També vaig aconseguir acabar els graons d'una escala exterior amb paciència i els pocs coneixements de paleta que tinc.

Al Tibidabo vam passar una entranyable jornada familiar i pujar a la nòria de nit va ser bonic. I en va quedar aquesta foto... que m'agrada...

Aquest any a Calafell vam ser espectadors de primera fila d'un incendi forestal... amb final feliç.

Al parc aquàtic d'Aqualeon vaig patir un accident en impactar a gran velocitat contra el mur del final d'aquest tobogan. Per sort no va tenir conseqüències greus, però va ser un bon ensurt. La foto és de pocs segons abans d'impactar...

La desconnexió anual a Calafell és impressionant. La pau d'aquesta platja solitària de finals d'agost només amb les nostres petjades i les nostres cadires m'hi trasllada.

A la Festa Major de Calders vam participar en una Gimcana Rural que ens va deixar així de bruts i enfangats, però... va ser divertidíssim!

L'Ona va fer aquest bonic dibuix de l'església i els gegants de Calders que també m'agrada molt.

Per la Diada de l'11S vam posar el nostre granet de sorra participant-hi altre cop -i els que faci falta-. Enguany a Berga i més mal organitzada, però això no ens distraurà de l'objectiu: la independència!

La festa de les Noces d'or dels meus sogres va ser tot un èxit. Em quedo amb molts moments i bonics records, però també amb aquesta divertida foto dels 3 cosins a l'església buida, després de la cerimònia.

Com a regal sorpresa de les Noces d'Or vam fer una passejada en una espectacular limusina per Manresa.

El luxós interior apte per a 15 persones semblava una discoteca... Al.lucinant!

A finals de setembre vam tornar a visitar la platja de Calafell, fora de temporada i vam recuperar les màgiques sensacions de l'estiu... Hi haurem d'anar retornant al llarg de l'any quan flaquegin les forces...

26 de set. 2016

"Lost property" (curtmetratge)

Avui un curtmetratge que he descobert arrel del dia mundial de l'Alzheimer.
Es titula "Lost property" (Objectes perduts) i és una obra de Åsa Lucander, il.lustradora finesa. Parla amb sensibilitat de la vellesa i la pèrdua de la memòria.
A veure què us sembla...

 
Lost Property from Asa Lucander on Vimeo.

23 de set. 2016

Objectiu competitiu

El Roc té 11 anys i fa tres temporades que juga a futbol al Club Futbol Artés (aquesta serà la quarta i ja és aleví de 2n any).
Enguany ha canviat part de la directiva, el coordinador esportiu, l’entrenador i la meitat del seu equip.
Avui hem fet la reunió inicial i el coordinador ens ha explicat el plantejament de la temporada.
I el primer que ens ha dit és que l’objectiu “competitiu” de l’equip era pujar de categoria. Després ha parlat d’objectius “formatius”, però ha quedat clar què era prioritari.
També ens ha dit que dos dels jugadors de l’equip on juga el Roc els canviarà d’equip (hi ha 3 equips d’alevins i a alguns els falten jugadors) i demà ho plantejarà a les famílies i als jugadors afectats: una setmana abans de començar la lliga.
També ens ha dit que ens ha canviat del grup on estàvem inscrits inicialment perquè considera que en el que ens ha posat ara, tenim més possibilitats.
I la directiva ens ha dit que totes les decisions esportives són únicament del coordinador esportiu. Perquè per això l’han contractat i li han donat “carta blanca” perquè, a nivell esportiu, faci i desfaci com li sembli.
I ell ens ha dit que ja sap que la “filosofia” del club fins ara no era aquesta però que ens intentarà canviar...
I fa 2 caps de setmana que programa dos partits: un el dissabte i un el diumenge... perquè creu que cal aprofitar aquests últims dies abans de començar la lliga per acabar d’acoblar l’equip...
  1. No pretenc donar sentit literal a tot el que he escrit anteriorment, però la idea si que era la que he exposat.
  2. Considero que aquest nou coordinador és una persona treballadora, educada i il.lusionada. No hi tinc res en contra.
Però... 

El Roc juga a futbol perquè li agrada, s’ho passa bé, n’aprèn cada cop més, es relaciona amb altres nens amb els quals mica a mica (amb uns més que amb d’altres) va fent relació i amistat i aprèn valors positius com el treball en equip, la solidaritat, l’esforç, el sacrifici, etc. (tot i que també aprèn paraulotes i actituds poc edificants, tot s’ha de dir).
En els anys que fa que juga a l’Artés, ha passat temporades nefastes en que pràcticament no ha guanyat cap partit, però no ha perdut mai la il.lusió per jugar a futbol, entrenar i conviure amb els seus companys...

Però ara l’objectiu “competitiu” és pujar de categoria.

I per això estan intentant fer un equip competitiu, captant jugadors d’altres equips que han retornat a l’Artés i enviant els jugadors menys bons als altres equips del club.  I per això, dos nens que fins ara s’ho han passat bé amb els seus amics, demà rebran la notícia que han d’anar a jugar amb un altre equip...
I per això ens hipoteca els caps de setmana familiars amb partits dissabte i diumenge per assolir l’excel.lència, com si els nostres fills fossin jugadors professionals...

Jo ja li vaig dir, amb educació i sense voler ofendre ningú que “...hi ha vida més enllà del futbol...”.
El Roc i els seus companys d’equip estan amoïnats perquè els ha arribat el rumor que dos jugadors hauran de deixar l’equip i ningú no vol ser cap d’aquests dos jugadors.
I no vol jugar amb la pressió de ser el millor equip i ser els primers... i a mi tampoc no m’agrada aquest plantejament i així ho he dit a la reunió. Perquè penso que es pot caure en l’error de no valorar tot el progrés que pugui fer l’equip si no s’arriba a l’objectiu tan elevat que s’ha plantejat.
  • Què passarà si l’equip juga molt bé, però no passa del sisè lloc perquè hi ha 5 equips millors?
  • Ens recordarem de felicitar els nanos o farem magarrufes perquè volíem ser primers i no podem ser-ho?
El Roc té 11 anys i li agrada jugar a futbol.
No vol ser campió de res, ni aspira a cap grandesa perquè és conscient de les seves limitacions i de l’enorme dificultat de poder guanyar-se la vida amb el futbol.
El Roc ha millorat moltíssim i juga cada cop millor.
I està content perquè s’adona del seu progrés.
I a mi em fa por que es perdi el nord de vista i acabem exigint més del que hem d’exigir a nens d’onze anys.

I repeteixo que aquest nou coordinador m’ha semblat un noi entregat, educat, il.lusionat i molt treballador que es planteja la seva tasca d’una manera molt professional i pren les decisions que li semblen més encertades per acomplir els seus objectius.
Res a dir.

El que no sé és per què el club ha decidit contractar una persona amb aquest plantejament i donar-li carta blanca perquè intenti aconseguir-ho, sense parar atenció a una sèrie de valors que fins ara eren inherents a l’entitat: el valor de mantenir un bloc de jugadors d’un equip al llarg dels anys, malgrat la diversitat de nivells dels seus integrants; el valor d’aprendre i gaudir de l’esport sense obsessionar-se pels resultats...
Sembla com si de cop i volta ens avergonyíssim del que fèiem fins ara i ens sembli poca cosa i necessitem ser més professionals i millors...


En fi, són les primeres impressions, ja veurem com anirà tot.
A final de temporada serà el moment de valorar aquests canvis amb objectivitat, però... jo no ho hagués enfocat així... Hagués preferit posar una altra foto per il.lustrar la notícia...

20 de set. 2016

"Cinquanta" (cançó)

Per allà al mes de juliol, un dia que dinàvem a Calders i parlàvem de la celebració de les Noces d'Or, la meva sogra, la Mª Dolors, va dir que no volia obligar ningú a fer res que no volgués, però que li faria molta il.lusió que jo els fes una cançó.

- Oído, barra!

De seguida vaig pensar que s'havia de titular "Cinquanta" i vaig pensar en paraules que hi rimessin: Fanta, tanta, aguanta, espanta, canta, planta, santa... No m'hi vaig obsessionar, però vaig pensar que estaria bé una tornada amb totes aquestes rimes.
Un dia a la nit em vaig estirar a la gandula, sota les estrelles, amb la guitarra a les mans i vaig anar provant cosetes fins que vaig trobar la melodia de la tornada.
En dies successius es va consolidar aquesta melodia i va sortir la de les estrofes.
Llavors em vaig posar a escriure la lletra, que va anar sortint de manera força directa, i la cançó va quedar embastada en la seva estructura principal.
Faltava buscar algun introducció instrumental per començar, com tancar-la i com enllaçar les diferents parts, però la feina grossa ja estava feta.
Llavors buscar la manera de sonar amplificat al restaurant (gràcies Albert i Anton per solucionar-me la part tècnica) i assajar una mica per tal d'arribar a la interpretació que us ofereixo, juntament amb la lletra.
Espero que us agradi!

CINQUANTA
(Lletra i música: Eladi Martínez)

Mica a mica hem anat teixint
els teus anys amb els meus anys:
ja no es poden destriar.
Molts colors hem fet servir,
però no els hem pas exhaurit:
no s’acaba l’infinit.
Mirem junts els calendaris compartits
plens de dates, fotos, frases… mil records…
Mirem junts el calendari
on encerclat hi brilla un gran…

Cinquanta!
Si un cau l’altre aguanta,
reguem junts la planta:
tampoc no ens ha anat tan malament.
Cinquanta!
Si un dels dos s’espanta
va l’altre i li canta
i acaba arribant
aquell somriure
que ens fa forts.

Hi ha hagut trons i hi ha hagut llamps,
brises suaus, també huracans
i postes de sol genials.
No ens hem pas avorrit mai:
riures, plors i algun esglai,
però ballant sempre a aquest ball.
Mirem junts els calendaris compartits
plens de dates, fotos, frases… mil records…
Mirem junts el calendari
on encerclat hi brilla un gran…

Cinquanta!
Si un cau l’altre aguanta,
reguem junts la planta:
tampoc no ens ha anat tan malament.
Cinquanta!
Si un dels dos s’espanta
va l’altre i li canta
i acaba arribant
aquell somriure
que ens fa forts.

 
Cinquanta from Rocona on Vimeo.

17 de set. 2016

Noces d'Or del Josep i la Mª Dolors

Un dels motius que darrerament hagi desatès una mica el manteniment d'aquest bloc, a part de l'inici de curs escolar, és que a casa hem estat molt ocupats en la preparació de les Noces d'Or dels meus sogres.
Ha estat una festa que hem celebrat el dissabte 17 de setembre, però feia dies -setmanes- que hi treballàvem...
Ha estat un treball en equip de tota la família...
La Rat (com a coordinadora de l'equip format per ella mateixa, l'Albert i el Guiu) s'ha encarregat de la major part de l'organització de la cerimònia, coordinant-se amb el mossèn i el Joan Vilamala (que ens ha assessorat i ajudat a dirigir i dinamitzar els cants), de la gestió de la part tècnica del restaurant i de moltes altres tasques compartides.
El nostre equip, coordinat per l'Anna i completat pel Roc, l'Ona i jo mateix ens hem encarregat d'unes altres coses que ara us explicaré.
Tots plegats ens hem anat coordinant i ajudant perquè tot anés tirant endavant satisfactòriament i, tot i que hi ha hagut moments puntuals de nervis i malentesos, crec que podem estar molt orgullosos de la feina que hem fet perquè tothom ens ha felicitat perquè havien gaudit d'un dia molt maco i molt emotiu.

I ara us explicaré què hem fet a casa nostra...

1.- El Roc i l'Ona van tenir dues feines: portar els anells i llegir les pregàries (juntament amb el seu cosí Guiu):




2.- A més a més, l'Ona va tenir la responsabilitat de fer un solo instrumental durant la cerimònia i va tocar un fragment del Virolai amb la melòdica durant l'ofertori:


3.- L'Anna va preparar un emotiu escrit d'agraïment que va llegir al final de la cerimònia:


4.- També va ser l'Anna qui es va dedicar a elaborar un fantàstic vídeo per resumir els 50 anys de vida compartida (fer moltíssimes fotos dels àlbums familiars, seleccionar-les, ordenar-les i amanir-les amb les músiques escaients) per acabar recopilant 15 minuts molt emotius:


5.- Jo d'entrada em vaig encarregar de fer la invitació:


6.- També em vaig oferir per dissenyar el regal que volien donar als convidats, que era un punt de llibre:


7.- També vaig acceptar la petició d'ajudar el Joan Vilamala en els cants a l'església, cantant i tocant la guitarra:


8.- I, finalment, al restaurant, em vaig encarregar d'interpretar una cançó que vaig composar a petició de la Maria Dolors... però això us ho desenvoluparé en la propera notícia... de moment només us en dono el títol: "Cinquanta"


Acabo amb un petit recull d'imatges d'aquest dia tan especial i aprofito per donar, un cop més l'enhorabona a la Maria Dolors i al Josep, per haver estat capaços d'invertir tan bé en la seva vida, de manera que avui han pogut recollir una part dels dividends en forma de rialles, somriures, emoció i amor per part dels seus amics i familiars. Tota una lliçó de vida!





14 de set. 2016

Calafell 2016

Fa una setmana que no penjo cap notícia nova.
Ni temps de posar "Serveis mínims" he tingut...

Avui saldo un dels deutes que tinc pendents i us publico les fotos de les vacances a Calafell on vam fer el que sempre fem: descansar, llegir, descansar i descansar.
Algunes novetats?
Sí!
1.- Tota la família va provar el paddle sup, però jo, personalment, he dimitit de seguir-ho intentant perquè veig que no és per a mi.
2.- Vam patir un incendi a molt poca distància d'on estàvem i vam poder veure com anava creixent el foc, com arribava un únic helicòpter que no donava a l'abast i com finalment arribaven uns quants helicòpters i hidroavions que carregaven l'aigua a la platja mateix i anaven descarregant fins a sufocar-lo.
3.- El Roc i l'Ona cada cop fan més amics i són més autònoms. El Roc va anar uns quants dies a jugar a bàsquet en un camp municipal i tots plegats van fer amistat amb uns nens més petits de Barcelona i Sant Guim.
4.- El Roc i l'Ona van contribuir a la logística domèstica entrant a la roda de rentar plats i anant a buscar el pa i el diari al matí... Es van fent grans...
5.- Vam anar al parc aquàtic Aqualeón i em vaig fotre un castanyot molt important perquè no vaig frenar al final del tobogan i em vaig estampar contra la paret (cap i espatlla). Per sort, me'n vaig escapar barat...
6.- Un dia vam anar amb l'Anna a Sitges per assistir a un concert del Ramon Mirabet.

I, ara les fotos, que són el que compta... I pensar que només fa dues setmanes de tot això...


8 de set. 2016

Dos poemes



A Calafell sempre acabo escrivint alguns poemes.

I, a vegades, enmig de la mediocritat, en surten alguns que m'agraden per algun motiu.

Aquest és el cas dels dos que us ofereixo avui.

Però la poesia no s'ha d'explicar... S'ha d'assaborir i, si estem de sort, gaudir-la...



Proveu-ho...


PER QUÈ NOMÉS JO?
A vegades veig onades que no hi ha.
I tempestes, núvols negres, túnels foscs.
A vegades, quan camino al teu costat,
només jo sento clavar-se –i em fan mal!-
del camí totes les pedres. I els bassals,
només jo de quatre potes sempre hi caic
i arrossego les sabates amb esforç,
molles, brutes, enfangades... un destorb!

A vegades, gotes grosses de suor
regalimen del meu front –només del meu!-
perquè em costa la pujada del camí
mentre tu trisques lleugera lluny de mi.
I a mi em costa de seguir-te i et vull dir
que t’aturis, que m’esperis, que ¿per què
sols a mi em costa seguir? ¿Per què sols jo
veig fantasmes, llops i monstres; i tu no?

(Calafell, 27-8-2016)


L’ÚLTIM DIA
Baixo a la platja amb la maleta buida.
D’hora al matí, ningú no s’ha llevat.
Al meu costat, l’obro i la deixo oberta
i miro el mar. I després tanco els ulls.

Passen minuts, records, intermitències,
gotes de sal, bombolles, temps viscut,
moments en blanc, rialles, núvols negres,
neguits i pau. I tot. I res. I tot.

Com si del mar sortís tot aquest magma
i les onades me l’anessin portant,
rítmica i suau cinta transportadora
o, des del mar, cordó umbilical.

Després d’un temps –ni llarg ni curt: exacte-
prenc la maleta. M’acomiado del mar.
I penso que ara la porto buida i plena
i en caminar se m’escapa un somrís.

(Calafell, 31-8-2016)

5 de set. 2016

He llegit molt


Aquest estiu he llegit molt.
Vaig començar llegint els llibres que llegiran els meus alumnes del curs vinent (5è de Primària):
  • "MATILDA" (Roald Dahl)
  • "L'ÀVIA GÀNGSTER" (David Walliams)
Després vaig decidir que, a part de tots els llibres que tenia pendents de llegir, volia rellegir un parell de títols que ja havia llegit en el seu moment:
  • "EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT" (Mark Haddon)
  • "UN ANY I MIG" (Sílvia Soler)
I aquells que tenia pendents i he anat llegint durant l'estiu han estat:
  • "EL LLIBRE DE LA MARATÓ/MALALTIES DEL COR" (Diversos autors)
  • "HE D'ANAR-ME'N" (Cornèlia Abril)
  • "SA MEU MARE" (Pau Riba)
  • "60 DIES A CUBA" (Roger de Gràcia)
  • "EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT" (David Lagercrantz)
  • "MENTIDERS" (E. Lockhart)
  • "TÓCALA OTRA VEZ, BACH" (Máximo Pradera)
  • "EL LLIBRE DELS BALTIMORE" (Joël Dicker)
I tres de poesia del Josep Fàbrega:
  •  "ACTORS SECUNDARIS"
  • "ESCRIT AMB PINZELL"
  • "PERQUÈ FOSSIS MÉS MEU"
Acabo aquest llistat i penso...per què us ho explico això? Què li deu importar a la gent saber què he llegit?
Però és que llegir un bon llibre en unes bones condicions és un plaer amb el qual gaudeixo tant que no me'n puc estar d'explicar-vos-ho...
Molts d'aquests llibres és el llegit de 8 a 10 del matí, a la platja, pràcticament sol, amb el so de les onades de música de fons i els peus nus jugant amb la sorra... Fantàaastic!!




Acabaré recomanant-vos els que m'han agradat més:

"TÓCALA OTRA VEZ, BACH" (Máximo Pradera)
 Explica curiositats del món de la música amb un estil una mica florit, però divertit i molt interessant.

"EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT" (David Lagercrantz)
 La continuació de la saga "Millenium". Tot i que està escrita per un nou autor, manté el to narratiu i l'interès dels llibres anteriors escrits per Larsson. Entretinguda.

"EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT" (Mark Haddon)
L'havia llegit fa molt temps i no en recordava res. Sabia que ara en feien l'obra de teatre, n'havia llegit molt bones crítiques i el vaig voler rellegir. El vaig trobar molt entretingut, amb un punt de vista sorprenent i amb algun gir argumental molt interessant.

"UN ANY I MIG" (Sílvia Soler)
 L'any passat la vaig llegir i em va agradar molt. Vaig tenir claríssim que la volia rellegir altre cop i no em va decebre gens. Em va tornar a agradar molt i a emocionar. I potser no serà l'últim cop...

 "MENTIDERS" (E. Lockhart)
Em va agradar molt, però no us en puc dir res més. Us transcric el text de la contracoberta:

Som els Sinclair.
Una família distingida, encantadora.
Una illa privada.
Una noia intel.ligent i malalta; un noi apassionat.
Un amor autèntic.
Un grup de quatre amics -els mentiders- que acabaran construint una amistat destructiva.
Una revolució. Un accident. Un secret.
Mentides i més mentides.
Llegeix-la.
I si et pregunten com s'acaba, tu explica una mentida i ja està.

(proclamada pels lectors com a millor novel.la 2014 per a joves Adults i seleccionada com a millor novel.la 2015 per l'Associació de Biblioteques Americanes)

3 de set. 2016

Escalfant motors

M'ha arribat aquest vídeo amb la cançó oficial de l'11S...
Sí, torna a acostar-se un altre 11S i torno a notar una mena de cansament al meu costat... "Un altre cop ens hem de mobilitzar?", "Una altra samarreta?"...
Però penso que tornarem a fer un èxit d'aquesta diada i penso que hem de fer-ho.
Els polítics han de fer la seva part i, malgrat alguns "espectacles" públics poc edificants i les batalles estèrils, penso que s'està treballant silenciosament. I el poble hem de fer la nostra part: hem de demostrar que continuem amb el mateix anhel d'independència, que no va ser una flamarada ni un caprici del qual ja ens hem cansat... Aquest Diada me'n vaig a Berga convençudíssim que continuo volent la independència.
I tu?