Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

22 de jul. 2016

Ensenyar a pescar

"Dóna'm un peix i soparé aquesta nit.
Ensenya'm a pescar i soparé sempre."

Em va venir al cap aquest refrany reflexionant sobre el que havia explicat a la darrera notícia "Tom Tom" i als comentaris que havia suscitat. Buscant per internet vaig descobrir que era un proverbi xinès.
L'havia sentit sovint aplicat als ajuts humanitaris a països subdesenvolupats, però em va semblar aplicable també a aquest debat sobre els "efectes secundaris" dels avenços tecnològics.

És a dir, el Tom Tom, per exemple, em soluciona un problema puntual, però no m'ensenya a solucionar-me'l jo. Em porta a un lloc, però no em dóna les eines per tal que jo aprengui a anar-hi sol.
I així crec que funcionen molts dels nous invents: solucionen problemes, però, com que no ensenyen a solucionar-lo, generen certa dependència o, com a mínim, impedeixen que jo desenvolupi habilitats que em permetrien solucionar-me'l jo.

En un comentari a la notícia anterior, en pons007 em deia "En general la tecnologia està pensada per fer-nos la vida més fàcil. Si tu la vols fer servir o no això ja es cosa teva. Què per culpa de l’aigua corrent trobes que tens una vida massa fàcil i sedentària? Cap problema, ves a buscar l’aigua a la font, ningú t’ho impedeix."
I és clar, no és això. No vull seguir fent foc amb dues pedres, ni anar-me a caçar els animals per menjar... ja m'està bé el progrés i que hi hagi enginys que em facin la vida més fàcil. Només vull donar un toc d'alerta del perill que hi ha que acabi esdevenint un inútil que no sàpiga fer res si un dia perdo o no funciona la màquina amb la qual resolc habitualment un problema.
Com aquelles botigues on, el dia que hi ha una apagada elèctrica, el botiguer és incapaç de vendre res perquè no pot llegir el codi de barres ni la màquina registradora li fa la suma de l'import a pagar... O com aquella caixera que, si un dia s'ha espatllat la màquina, no et sabria tornar el canvi.
Vull saber utilitzar la calculadora, però no vull oblidar-me de dividir amb llapis i paper...

I penso que, per sort o per desgràcia, sóc d'una generació que va aprendre a fer les coses de manera "manual" i després ha après a fer les mateixes coses de manera més ràpida, fàcil i còmoda, amb la tecnologia. Però... què passarà amb les noves generacions que sempre ho han fet a través de la tecnologia si un dia no la tenen? Com resoldran els problemes?
Què li passarà al jove que cada dia li han posat el peix a taula, el dia que l'hagi de pescar ell?

Que es morirà de gana!

Per això penso que està bé que siguem conscients que aquests grans invents i aplicacions que ens fan la vida més fàcil, d'altra banda anul.len o adormen les nostres capacitats de resoldre els problemes sense l'ajut de la tecnologia. I per tant, cal que intentem mantenir despertes i estimular sempre que sigui possible les nostres capacitats d'observació, atenció, anàlisi, memòria, creativitat, etc. O sigui.. que no ens oblidem de saber pescar, nosaltres que un dia algú ens en va ensenyar, i que intentem explicar aquests coneixements i habilitats als que mai no han necessitat fer-ho.

7 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Totalment d'acord Eladi, avui si que has estat molt inspirat. Seria allò de què el llegir no ens faci perdre l'escriure també, no?

Roger Berenguer ha dit...

A veure com se'n sortiran aquestes "noves generacions" si un dia aquestes tecnologies fan un "pet". Hauran d'aprendre a improvisar a marxes forçades!

Anna ha dit...

Efectivament, jo també hi estic d'acord!
Avui parlàvem amb el meu marit sobre aquest tema...
Ell és enginyer informàtic de la vella escola.... dels que apliquen allò del "enginy" que posa al seu títol... dels que han après a programar de base, a partir de zero, a haver de ser creatiu per desenvolupar programes nous i a veure'ls créixer a foc lent....
El problema és que les tendències informàtiques no van cap aquí.... les noves generacions no volen saber res de l'enginy... ni del foc lent ni d'haver d'esperar setmanes o mesos per tenir el producte... ells volen caçar pokémons ràpid i en quantitat... ells es regeixen per l'aquí i l'ara i programen en base a una barreja aleatòria de llibreries informàtiques pre-fetes... ells només han d'anar provant fins a trobar la combinació guanyadora!
El problema és quan peta el sistema... llavors tot és tan complex, barrejat i mancat de lògica que trobar el problema i solucionar el bug és més complex que fer girar novament la roda i generar una nova combinació.... i si cal, fem un reset i comencem de nou...
Vaja, la generació "wifi" no entèn de solucions... només cerca esquivar els problemes... i si cal, tirem l'ordinador i en comprem un altre!
Mentre puguin moure la targeta de crèdit, no els cal moure les neurones!

Miles ha dit...

Dėu meu quin nivell!
Jo també sóc de la vella escola (encara ser fer arrels quadrades i equacions de segon grau sense fer servir la calculadora) i cada vegada m'adono més que m'allunyen les noves tecnologies.
Llegeixo cada vegada més i intento aprendre de la nostra historia
Segur que d'altres persones actuen diferentment... I és comprensible ...
Ho sento.
Em faig gran...
És un plaer llegir els teus articles perqué cada vegada n'aprenc més.
Petons de colors... De mil i un colors...
Miles
( això de Déu meu és simplement un recurs literari...)
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Roger, gràcies pel comentari a l'article que consideres "especialment inspirat"... Deu ser per contrast, no? ;-)
Jo també crec que les "noves generacions" (te acuerdas del Mundial... jejeje...) tindran seriosos problemes el dia que la tecnologia falli...
I llavors nosaltres serem uns afortunats perquè en el seu moment vam aprendre a anar a buscar aigua a la font, sabíem fer foc amb dues pedres i divisions amb llapis i paper...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anna SS ("Siplement Seguidora") ;-)
Jo vaig aprendre nocions de llenguatge HTML quan encara no hi havia els editors de planes web i em sento un afortunat de poder afegir els tags adequats davant i darrera del link d'una foto per poder-la fer aparèixer centrada quan l'editor de blogspot no m'ho permet...
Perdó pels que no hàgiu entès res, però és un exemple més que si saps com funcionen les coses (encara que normalment les facis automàticament amb alguna tecnologia que t'estalvia temps i dificultats) seràs capaç de fer-les quan la tecnologia no et sigui propícia.
Un cop més, estem plenament d'acord.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Miles, com el Roger trobes millor aquest article per contrast amb els anteriors, però igualment t'agraeixo els elogis i la confiança.
Et diria el mateix que he dit als altres però no em vull fer repetitiu perquè ja ho he dit.
Petons de colors!
Eladi