Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de maig 2016

Aprendre: amb por o amb alegria

Dissabte 7 de maig.
Llegeixo el suplement "Criatures" del diari ARA.
Concretament la secció "Tribuna oberta", que porta un article que es titula "Neurobiologia de les emocions", escrit per David Bueno (professor i investigador de genètica de la UB i divulgador de la ciència).
I diu això:

"...La por és una emoció i, per tant, es pot aprendre per por. Però llavors inconscientment el cervell associa l’aprenentatge a experiències desagradables, cosa que fa que es perdin les ganes de continuar aprenent.
L’alegria també és una emoció, de manera que aprendre a través de l’alegria afavoreix el desig de voler continuar aprenent, atès que queda inconscientment vinculat a una emoció agradable.
Per això l’estil educatiu, que passa per les emocions que transmet el docent, és crucial en la manera com els alumnes perceben l’aprenentatge i, en conseqüència, en l’ús futur que faran d’aquesta capacitat..."

I somric.
Perquè fa temps que penso que jo tinc unes qualitats que són bones per a la meva tasca de mestre, però no tinc massa clar quines són, ni com quantificar la seva incidència positiva.
Per dir-ho d'una manera planera: els nens estan a gust amb mi. 
Noto que m'agafen confiança, que em valoren i m'aprecien, que els agrada tenir-me de mestre, que em respecten i m'escolten...
Però és clar, això quines garanties em dóna que sigui positiu per a la seva formació i per als seus aprenentatges? 
Podria ser que estiguessin molt bé amb mi perquè no els renyo gaire o no els poso gaires deures o perquè amb mi fan el que volen i, en canvi, això no tingués cap incidència positiva en els seus aprenentatges...

Ara, després de llegir les paraules d'en David Bueno, em quedo una mica més tranquil...

"...aprendre a través de l’alegria afavoreix el desig de voler continuar aprenent..."
"...és crucial en la manera com els alumnes perceben l’aprenentatge i, en conseqüència, en l’ús futur que faran d’aquesta capacitat..."

Sospitava que anava bé i em sembla que aquestes paraules ho ratifiquen una mica mes...
Aprendre amb somriures és més agraït i, pel que sembla, fins i tot pot ser més eficaç.
Continuaré pel mateix camí...

4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Endavant Eladi, passa-t'ho bé ensenyant!

Eladi Martínez ha dit...

I tant, Roger, l'equació acostuma a funcionar: si t'ho passes bé, surt millor!

Eladi

Pons ha dit...

Per estar segur d’un dia per l’altre canvia totalment de metodologia agafa el fuet i fustiga’ls bé a veure què tal, espero amb impaciència el resultat de la prova.

Eladi Martínez ha dit...

Pons, ha, ha, ha... ets de por... Em fa gràcia la teva sortida, però no penso provar-ho... Hauràs de buscar un altre que tingui interès en validar la teva hipòtesi... No defalleixis que segur que trobes algú...

Eladi