Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de nov. 2015

Qui serà el nou president de Catalunya?

Qui serà el nou president de la Generalitat de Catalunya?

"Junts pel Sí -JxS" (62) i la CUP (10) sumen una majoria independentista de 72 diputats, però es troben en carrerons sense sortida.

La CUP diu que no investirà Artur Mas sota cap concepte, però que està disposada a fer-ho amb altres noms de la candidatura de JxS.
JxS diuen que només acceptaran Artur Mas i no cap altre nom.

I enmig d'aquest atzucac se senten veus favorables a JxS que critiquen que la CUP amb només 10 diputats vulgui condicionar el nom del president. I veus favorables a la CUP que critiquen que Artur Mas condicioni la investidura a la figura de la seva persona i no sigui prou generós per fer un pas enrere i afavorir l'elecció d'un president independentista de consens.
I uns critiquen els altres.
I tots maleeixen la situació actual que sembla abocar-nos a unes noves eleccions al març.

Doncs enmig d'aquest guirigall, jo dic que:

0.- M'és ben igual qui sigui el nou president, mentre sigui un diputat d'alguna de les dues formacions declaradament independentistes, que han estat capaces de fer una declaració d'inici del procés de desconnexió d'Espanya.

1.- Encara tinc esperances (i m'arrisco a dir-ho ara, abans de la segona sessió d'investidura de demà dijous) que demà s'acabi investint un President. Que JxS i la CUP siguin capaços de trobar una solució imaginativa i de consens prou digna perquè cap de les dues formacions no sembli que ha hagut d'abaixar-se els pantalons i trair el seu electorat i en canvi a les dues els puguem aplaudir la seva generositat per buscar una solució a aquest endimoniat trencaclosques.

2.- No vull sumar-me als retrets que es fan entre els partidaris de les dues formacions. Ara no és moment de retrets. Tots som necessaris i no podem permetre'ns el luxe de dividir-nos i enfrontar-nos quan tenim un objectiu comú que ens ha d'unir per sobre de totes les diferències. Jo vaig fer campanya per "Junts pel Sí" i el meu candidat era Artur Mas i tot i que mai no l'havia votat abans ni tinc excessives simpaties per CIU, penso que Artur Mas ha liderat de manera prou valenta, ferma i desacomplexada el procés dels darrers anys com per merèixer-se ser el nou President. Però tampoc no tindria cap problema si el President fos Romeva, Jonqueras, Baños o qualsevol diputat de la majoria independentista. Això ara no és tan important.

3.- Si malauradament en aquest moment els dos partits no són capaços de trobar una solució, seguiré sense desanimar-me ni trencar relacions amb la CUP ni despotricar del procés, ni rendir-me i abandonar els desitjos d'independència. I espero i desitjo que una gran majoria es mantingui unida i animada, conscients que cada cop som una mica més a prop. De fet, hem passat tantes "pantalles" en aquest procés que tinc la sensació (potser només és una esperança) que ja mai no tornarem enrere i que el fet que acabem sent un país només serà qüestió de temps, paciència i constància.

Això doncs, en aquestes hores prèvies a la segona possibilitat d'investir un President independentista en un Parlament que té majoria independentista, animo els 72 diputats a fer un darrer esforç de negociació i compromís.
I animo tots els simpatitzants de les dues formacions a no girar-se l'esquena ni enfrontar-se, a no nodrir d'arguments els que volen fer descarrilar el procés.
I  fins i tot animo els que van votar altres formacions però en el fons simpatitzen amb la idea de la independència però no els vam saber acabar de convèncer, que encara són a temps de sumar-s'hi.

Fixeu-vos si n'estic d'animat.

No guardem ni l'estelada, ni el somriure, ni el somni.
Amb aquestes armes acabarem guanyant aquesta batalla sense vessar ni una gota de sang.

4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Eladi, ja saps que jo sóc més pessimista que tu i comprendràs que no comparteixi el teu entusiasme tan desfermat, tot i que m'alegra molt de llegir una opinió tan sincera i tan centrada.
Com bé dius, espero que l'acord arribi, però ja saps que jo si que sempre he simpatitzat amb CiU i que crec fermament que l'Artur Mas es mereix portar aquesta nau a port, ja que ell personalment -i també Convergència, però això és el de menys- ha fet un esforç enorme per recollir els anhels de la majoria de catalans, i liderar políticament aquest procés tan transcendental. No veig bé que 10 diputats contra 62 -i els vots que tenen al darrere uns i altres- puguin condicionar el procés d'aquesta manera tan esperpèntica.
Crec fermament que el què fa la CUP és "marcar paquet", ja que si segueixen els seus propis principis assamblearis, de què quan no hi ha consens preval la majoria, doncs ja ho tindríem, o no?
En fi, és el meu punt de vista, evidentment.
Visca Catalunya lliure, collons!

Toni ha dit...

Doncs a aquest pas igual l'Snoopy.
Jo crec que hauria de ser en Mas encara,... que el camí fa pujada i s'han de dosificar esforços i, ja que està al punt de mira ara mateix, doncs que el segueixin tenint a ell.
Ja agafarà el relleu en el moment clau en Junqueras,...
Aquest seria el meu pla de 'xoc'.
Qualsevol cosa menys eleccions de nou.

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
volem el mateix persones molt diferents i el que volem és una cosa molt difícil que només la podem aconseguir si la demanem una gran majoria plural.
Entenc la teva desil.lusió però crec que no és moment de desanimar-se ni d'insultar els companys de viatge. Cal paciència, serenor i deixar que segueixin negociant amb tranquil.litat. Jo crec que segueixen mantenint un objectiu comú i les ganes d'arribar-hi. No crec que tinguin ganes de putejar-se entre ells sinó que encara no han trobat la manera de confiar els uns en els altres i anar-hi plegats... però la trobaran...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Toni,
a mi el "qui" se me'n refot mentre mantinguem el "què". I el "què" és molt ambiciós i només el podem aconseguir si som molts i de sensibilitats diferents al darrere. Aquí no hi sobra ningú i penso que tots ho tenen clar i buscaran una solució abans d'arribar a unes noves eleccions.
Eladi