Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

26 d’oct. 2015

El meu ajudant Roald

Aquest curs estic tenint un ajudant impagable en les meves classes: en Roald Dahl, un genial escriptor gal.lès de fama mundial que he descobert més a fons aquest estiu.
Roald Dahl va escriure "Charlie i la fàbrica de xocolata", "Matilda", "Les bruixes"... llibres dels quals s'han fet pel.lícules que ha vist molta gent.
Però jo aquest estiu he llegit els seus llibres de contes "Històries imprevistes" i "La meravellosa història de Henry Sugar" i vaig descobrir uns contes impressionants, atractius per a adults i per a infants, "gamberros", amb fragments divertits i políticament incorrectes, sense final feliç, amb emoció, amb girs imprevistos, amb finals aparentment oberts però amb pistes per poder-los tancar... I em va semblar que amb aquests contes aconseguiria "enganxar" els meus alumnes.
I com que al juny havia assistit a unes jornades de formació del professorat on s'havia glossat la figura de Roald Dahl i ens havien dit que en el curs 15-16 se celebraria el Centenari del seu naixement... vaig decidir que el faria el meu ajudant.

Els primers dies de classe vaig presentar la seva figura i vaig parlar dels seus contes i de com m'havien sorprès i agradat a l'estiu. I vaig començar a llegir-los un conte que RECOMANO a tothom: "El cigne". M'escoltaven embadalits i al cap d'una estona i en un moment àlgid vaig aturar-me...

- Ho deixem aquí i ara traieu el llibre per la pàgina 8...

Les protestes i la contrarietat que van expressar-me em va fer feliç perquè demostrava que els havia enganxat.

- Si us ha agradat i voleu, el següent dia el continuo llegint...

I així ho vam fer. Durant tres dies vaig anar llegint el conte, deixant-lo sempre en un punt ben interessant, fins que el vaig acabar i vaig notar com els havia agradat.
Vaig obrir una notícia al bloc de cicle superior perquè hi pengessin els seus comentaris i em va agradar molt llegir tot el que va sortir d'aquesta experiència (voleu llegir-ne algun?).

A les classes d'informàtica vam buscar informació sobre la seva biografia, vam preparar una cacera del tresor i estem aprenent a utilitzar el programa Photopeach per crear vídeos il.lustratius dels seus contes...
I com un dels llibres de lectura obligatòria vam fer-los comprar "Historias de lo imprevisto" i aquesta setmana vaig viure una de les millors experiències en tots els anys que fa que sóc mestre...

Havíem llegit una part del primer conte d'aquest llibre, "Gastrónomos", i l'havíem deixada en un moment àlgid per mantenir l'interès. Llavors un dia vaig començar la classe de castellà agafant el llibre i reprenent jo la lectura en veu alta sense dir res més.
Mica a mica tots els alumnes van anar a buscar els seus llibres per anar seguint la lectura. Al cap d'un parell de pàgines, quan ja havia creat el clima adequat i la història estava ben interessant, els vaig demanar a uns quants d'ells que anessin llegint un tros cadascun.
La història va anar avançant i, a dues planes del final de la història, quan estava al punt més emocionant, vaig dir-los que el final el llegís cadascú pel seu compte en silenci i que quan tots haguessin acabat el comentarien.

Aquest moment va ser màgic! Un dels millors moments que he viscut com a mestre. 
Un silenci absolut i una concentració de cadascú amb el seu llibre per saber el final de la història.
I mica a mica anar veient les cares dels que hi arribaven.
La majoria sorpresos; alguns buscant si la història continuava perquè no ho havien entès; alguns reculant per entendre-ho millor; alguns entenent-ho, somrient i començant-ho a explicar als que no ho havien entès...
Després ho vam compartit entre tots i vam marxar a casa amb molt bon gust de boca i ganes de llegir més històries del Roald Dahl.

I no han passat ni dos mesos...
Que bé que ens ho passarem aquest curs!!

Gràcies, Roald!!

5 comentaris:

Roger Berenguer ha dit...

Me n'alegro molt per tu Eladi, com diem sempre la feina ben feta és impagable i genera un munt de satisfaccions!

Anònim ha dit...

Recordo que a l'escola vam llegir Matilda i La meravellosa medecina d'en Jordi, van ser de les poques lectures obligatòries que em van agradar.

Ja ho veuràs doncs quan descobreixin Terry Pratchett, ah no, que encara són massa joves perquè el puguin gaudir com cal, pobrets.

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
gràcies pel teu comentari sincer. Si no has llegit Dahl i et ve de gust, et recomano aquests contes curts... jo m'ho he passat molt bé!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

pons007, no coneixia l'autor que em recomanes. Hi faré un cop d'ull si em cau a les mans. Gràcies per la recomanació.
Coneixes Tom Sharpe? Amb "Wilt", que he rellegit diverses vegades, cada cop que el torno a llegir torno a plorar de riure...
Eladi

Anònim ha dit...

No coneixes Terry Pratchett?! això vol dir que t'hi passes ben poc pel meu blog...
sí, conec en Wilt, no està malament, però no em va motivar a seguir llegint la seva saga