Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

11 de set. 2015

Ho hem tornat a fer!

Ho hem tornat a fer!
L'11 de setembre del 2012 va ser la primera manifestació massiva a Barcelona i hi vaig anar sol amb els autocars de Calders (llegir notícia).
L'11 de setembre del 2013 estàvem en plena ebullició del somni de la independència i ens vam atrevir a fer la VIA CATALANA unint de nord a sud tot el territori català. Vam anar a Pont de Molins amb tota la família (llegir notícia).
L'any passat, 11 de setembre de 2014, vam anar a Barcelona i vam formar part de la "V" també ja amb tota la família (llegir notícia).

I enguany ho hem tornat a fer!
Alguns deien que estava baixant el suflé, que hi havia un sentiment de "baixon", que la gent ja estava cansada i desanimada... Jo no! I pel que he vist, n'hi ha molts com jo!
Quan hem arribat a Barcelona ja he començat a sentir aquell pessigolleig i aquella punta d'emoció veient tanta i tanta gent, tants autocars, tantes estelades i tants somriures i sentiments compartits.
I hem omplert la Meridiana i hem cantat i hem somrigut i ens hem emocionat i hem somiat que som una mica més a prop de la independència.
Els pessimistes em diuen que no hi ha res a fer, que no ens deixaran complir els nostres somnis, que no tindrem prou majoria ni suports internacionals... però jo crec que, si volem i som molts, res no ho podrà aturar. I que, arribat el moment, el concert internacional donarà ressò al nostre anhel i ens donarà cobertura mediàtica i legal.
I no sé si serà tan de pressa com voldria, però també sé que al llarg d'aquests 4 darrers anys hem anat avançant sense recular, mica a mica, ampliant majories, consolidant sensacions, creient-nos-ho cada vegada més, donant-nos a conèixer arreu del món, guanyant suports. I això em fa pensar que amb la barreja de seny i il.lusió continuarem trobant els camins més adequats per continuar avançant fins que arribarem allà on volem arribar i res ni ningú no ens podrà aturar perquè serà impossible.

Acabo amb un recull de fotos i el meu agraïment a l'organització de la "Via Lliure" i a la feina impressionant dels Voluntaris que fan que aquests actes, a part de festius, pacífics i democràtics, siguin un exemple magistral d'organització, una organització totalment professional feta des del més absolut voluntariat.

Visca Catalunya Lliure!!









3 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Impressionant!! "Gallina de piel", que deia aquell. Visca Catalunya lliure!!!

Eladi Martínez ha dit...

Visca!!!
HO hem tornat a fer i ho farem els cops que faci falta fins que ho aconseguim. Ningú a l'Europ Occidental ha aconseguit culminar un procés d'independència de forma pacífica i constant com l'estem duent a terme nosaltres, però penso que podem fer el mateix que van fer a Índia amb l'exemple de Gandhi...
Per què no?
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Amb ganes i il·lusió som imparables... je, je!