Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

3 de jul. 2015

Final de curs, final d'etapa


A la nostra escola, el col.legi Oms i de Prat de Manresa, cada final de curs acostuma a ser emotiu per una cosa o una altra. Aquest any, l'Anton Campos, l'artista i professor de Visual i Plàstica, va tenir una gran idea per fer un vídeo molt bonic i emotiu per acomiadar els alumnes de 4t d'ESO.
Va preparar un guió i va convocar tots els que volien participar-hi a enregistrar una petita frase... Ningú no sabia que en sortiria de tot això.
Doncs ell havia preparat un muntatge deliciós amb imatges d'un vaixell navegant enmig d'una mar embravida. En aquest muntatge ens hi va anar sobreposant als mestres dient la nostra frase i de fons hi va posar una versió poc coneguda i molt intensa de la cançó "Que tinguem sort" (original de Lluís Llach). En la primera part on anem parlant els mestres la cançó és únicament instrumental amb una guitarra acústica. Després quan ja només queden les imatges de la barca lluitant contra les onades fins que arriba al port, la versió és de Loquillo.
La barca acaba trobant un far... tot plegat és molt bonic!

En primer lloc FELICITO l'Anton per la idea i per la realització tan ben aconseguida.
En segon lloc, com que el vídeo no està penjat a internet, us en poso unes quantes captures de pantalla i la versió de Loquillo perquè us en feu una idea.
La història que anem explicant els mestres diu així:

Amics, amigues… pares, mares…
professors d’aquesta barca,
fa 13 anys vam emprendre un viatge,
vam sortir d’aquest port, del mateix on estem ara…
4745 dies navegant i avui… I avui el temporal us porta a casa.
Mariners, això… 

Mariners, això s’acaba.
Que bonic que es veu el mar
des de dalt d’aquesta barca,
la que avui deixeu aquí per agafar-ne una altra.
Gràcies… 

gràcies, moltes gràcies… 
gràcies de tot cor…
Sentiu?… Escolteu.. ja arriba el moment…
el moment de tornar a sortir a la mar.
Però, tranquils, no us diem adéu,
només bon vent i nova barca…

Us recomano engegar la cançó i llavors anar passant les imatges amb la música de fons per intentar fer-vos una idea del que us he explicat. i si mai en teniu ocasió, no us deixeu perdre el vídeo original.


4 comentaris:

Miles ha dit...

Jo també felicito l'Anton.
És una autèntica "passada"...
I a tu, Eladi, per fer-te ressó.
Molt bon estiu i, sobretot, que mai no faltin infinitats de petons de colors.
Una abraçada .
Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles, aquí tots els mèrits per a l'Anton. Els petons de colors... això que n'hi hagi per a tothom!
Molt bon estiu!
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt xulo i emotiu! Confirmat que els meus nebots van a una de les millors escoles i amb la millor gent que podien anar!

Bon estiu a tothom!
Roger.

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger.
Mal m'està el dir-ho, però hi ha una colla d'artistes en aquesta escola i... quan ens hi posem...
Eladi