Tècnicament encara no estem de vacances i hem d'anar a treballar fins el 30 de juny, però el divendres ja vam acomiadar-nos dels alumnes i això fa que de cop i volta el ritme (sobretot mental) ja hagi fet una ralentització molt gran.
Aquest diumenge ens hem llevat a les 10 tocades, hem esmorzat amb tota la calma, hem donat unes quantes voltes per casa (els nens jugant i nosaltres enllestint algunes cosetes) fins que hem decidit anar a la piscina. Allà ens hem estirat al sol com sargantanes i ens hem anat capbussant sense mirar el rellotge. De cop i volta han arribat uns amics i, com que feia temps que no ens veiem, ens hem posat a petar la xerrada amb aquella magnífica sensació quan pots fer això sense cap mena de pressa. De cop i volta hem mirat el rellotge i eren... 3/4 de 3!!
Era tard, però... ben mirat... no era pas tard perquè no teníem cap hora estipulada per res.
O sigui que hem tornat a banyar-nos i a prendre el sol (ja érem els únics que quedàvem) i al final un amic del Roc (el fill d'aquests amics amb qui parlàvem) ha vingut a dinar a casa nostra... improvisant sobre la marxa... quin goig!
Hem començat a dinar a quarts de 4!!
Havent dinat, he rentat plats mentre els nens miraven la tele i després hem anat a casa d'uns altres amics a passar la tarda. Els nens han jugat amb els nens de la casa i nosaltres hem mantingut una agradable i relaxada conversa amb els adults. Han anat passant les hores com la mel que rellisca de l'espàtula fins que s'ha fet l'hora d'anar a casa.
Tècnicament encara no són vacances, però... falta tan poc... i és una època tan fantàstica... que ja començo a somriure pensant en els llibres que llegiré a la fresca, en les estones que tornaré a passar tocant la guitarra al balcó, en els sopars que farem a la terrassa i que s'allargaran entrada la nit en animades converses o que acabaran amb observacions del cel nocturn, en els mojitos i els jimbeams que compartirem entre somriures, en els mil i un plans que farem dels quals només en complirem una petita part...
Estiu... vacances... viure... gaudir... ja ho ensumo...
4 comentaris:
Bé per tu, però per mi encara em queden un munt de dies per començar les vacances :
Coincideixo, a mi encara em queda també un mes sencer, tot i que aquesta setmana faig pont llarg -festa local a Sant Joan de Vilatorrada i pont- i faig una escapadeta al nord d'Itàlia per començar a ensumar això que tu i els teus ja gaudiu quasi al 100%.
M'identifico amb aquests sopars a la fresca, quan torni posem data si o si i ens posem al dia!
Molts Petons de Colors!
Jo...també...
Estic gairebé de vacances... (ara aquí hauria de posar aquell ninotet que es posa vermell)
Desitjo que la revetlla hagi estat plena de petons de colors.
Abrazos y achuchones desde Torredembarra.
Miles
pons007, Roger, Miles,
en primer lloc dir-vos que no pretenia fer dentetes a ningú -em sap greu-.
En segon lloc espero que el més aviat possible pogueu tots viure i compratir aquestes sensacions que he descrit.
Bon estiu a tothom!
Eladi
Publica un comentari a l'entrada