Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

17 d’abr. 2015

La teràpia del tacte

Sovint passava una cosa semblant a aquesta:
...arribàvem a casa i cadascú es posava en poca estona davant d'una màquina: el mòbil, l'ordinador, la tele... i quatre que som a casa i cadascú es tancava amb les seves coses... I un cop estem cadascú concentrats en la nostra cosa, ens incomoda haver de deixar-la i sovint no ho fem sense passar per un episodi de males cares, estira-i-arronses, algun que altre crit...
- Ja vinc... un moment que acabo la partida...
- Vols venir d'una vegada? És la cinquena vegada que t'ho dic...!!

Dies enrere, per casualitat, vaig recuperar un antic costum familiar que feia molt de temps que no practicàvem (R e u n i ó ! ! )...
Vam arribar a la tarda només l'Ona i jo (el Roc estava entrenant i l'Anna a Manresa). Jo estava cansat i li vaig proposar que anéssim a estirar-nos un moment sobre el llit a descansar. Ens vam treure les sabates, ens vam estirar i allà li vaig demanar que m'expliqués com havia anat el dia. Ho va fer encantada, ens vam explicar el dia, vam riure, ens vam fer pessigolles i vam passar una estona súper agradable sense que ni ella trobés a faltar mirar la tele ni jo engegar l'ordinador.
Des d'aquell dia ho hem repetit altres vegades i sempre amb les mateixes sensacions.
Fins i tot un dia que el Roc va demanar de posar la tele o jugar a la Wii i li vaig dir que no i estava ben enfadadot, me'l vaig endur al llit i allà xerrant i rient es va oblidar del seu enfadament en dos segons i s'ho va passar la mar de bé.

Li he volgut posar un nom i se m'ha acudit: teràpia del tacte. Tocar-nos, recordar que tenim pell, parlar i comunicar-nos, jugar i riure plegats... en notícies anteriors havia parlat d'algunes mancances com a pare que penso que d'aquesta manera corregeixo de manera molt satisfactòria. I no només és bona per als nens: també és molt bona per a mi i em reconnecta amb l'essència que a vegades corre el perill de perdre's i desnaturalitzar-me. Tanta feina, tant d'estrès... val la pena aturar-se una estona i gaudir els uns dels altres.

O sigui que intentaré anar-ho mantenint tant com pugui perquè em sembla que tots hi guanyarem amb la teràpia del tacte.



4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt bé familia!!

Anònim ha dit...

Nosaltres tambe la practiquem. M'encanta!!!

Xep i Mª Dolors ha dit...

¡

¡¡Qué bonic!!...Qué per molts anys pogueo gaudir-ne


Petons de colors
Xep i Mª Dolors

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger, Xep i Mª Dolors i..., anònim (et conec?), m'encanta que t'encanti...
A reveure!
Eladi