Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

27 d’abr. 2015

La meva primera cursa

El 8 d'agost del 2014 vaig publicar una notícia que es titulava "Corro" i on explicava la meva iniciació al món del "running" sortint a córrer pel bosc i anar augmentant mica a mica la resistència i la distància.
En els comentaris l'Anna em deia:
Mooooolt bé, Eladi!!!
A veure quan podem fer una cursa junts...
segueix així...fantàstic!! 

I reconec que era una cosa que em feia il.lusió. No tenia cap pressa, però a mesura que vaig anar perseverant en aquesta afició de sortir a córrer i vaig anar mantenint i augmentant la distància i el temps que hi dedicava, era una cosa que de tant en tant em venia a la ment: la il.lusió de fer alguna cursa...

Doncs ahir, diumenge 26 d'abril de 2015, (uns quants mesos després d'aquell comentari de l'Anna), la il.lusió es va fer realitat: vaig córrer la cursa del Nat's. 10 km de pista per camps i bosc amb un 60% de baixada sobretot a la primera meitat, però un 40% de pujada a la segona meitat amb algun tram una mica duret.
I ho vaig fer acompanyat de l'Anna, cosa que també em va fer molta il.lusió.
I a més a més d'uns quants companys i amics de Calders.
I em va anar molt bé.
El meu objectiu només era acabar-la i a poder ser amb un mínim de dignitat (comptava que potser tardaria sobre els 70-75 minuts i seria l'últim). Però em vaig trobar molt bé i, sempre des del darrera de tot, vaig anar mantenint un ritme molt maco (fins i tot durant els trams de pujada) i vaig completar-la amb un temps oficial de 1 h 03'08'' (a la captura de pantalla del meu mòbil hi surt un minut més perquè vaig despistar-me a l'hora d'aturar el cronòmetre).

Il.lustro aquesta notícia amb unes quantes fotos de l'esdeveniment. El grup de calderins i amics a la sortida, la sortida en penúltima posició, el pas a un quilòmetre de l'arribada on m'esperaven per saludar-me i animar-me el Roc i l'Ona, la foto a l'arribada amb l'Anna, la captura de pantalla del meu mòbil, la classificació (106 de 118) i una selfie amb la samarreta de record de l'esdeveniment, la primera que puc lluir sabent que l'he aconseguida amb la meva suor i el meu esforç...

Perdoneu l'exercici de narcisisme, però estic content i havia de compartir-ho amb vosaltres i immortalitzar-ho.










11 comentaris:

Anònim ha dit...

Enhorabona Eladi. Ets un gran exemple de que si es vol es pot.

Anna ha dit...

Molt Eladi...tu com els del Mur....més enllà del límit...FELICITATS!!!

Roger Berenguer Roca ha dit...

Moltes felicitats per partida doble Eladi, per acabar la cursa i per fer-ho connectat amb l'smartphone.. ������

Eladi Martínez ha dit...

"Anònim", no sé qui ets i agraeixo el teu comentari, però no em considero exemple de res i menys de fites esportives.
Després de molts anys he aconseguit una certa regularitat en una pràctica esportiva i ara tenia la il.lusió i el petit repte de fer una cursa de 10 km., cosa que considero a l'abast d'absolutament tothom que en tingui ganes i sigui una mica constant. I d'altra banda em conformo amb anar-me mantenint i anar-ne fent alguna altra de tant en tant... res més...
A reveure
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Anna!!! Que guai que haguem pogut fer una cursa junts...
Gràcies per la teva felicitació, la meitat de la qual et pertany. Tu vas ser qui em va mostrar l'exemple i tu ets qui es queda al càrrec de la casa i els nens les estones que jo surto a córrer.
A veure quina serà la propera ocasió de compartir aquestes boniques experiències...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger!
Gràcies pel comentari i.. "touché" per l'smartphone, però t'explico des de quan l'utilitzo.
Des que vaig saber d'una persona que havia sortit a córrer, s'havia fet mal i gràcies a córrer amb el mòbil va poder trucar que l'anessin a buscar... Vaig pensar que era una bona idea i... ja que corro amb mòbil... aprofito per saber quants km he fet, quanta estona he aguantat, etc...

Txetxu ha dit...

Felicitats nano!!
Em sento molt identificat amb el que expliques.Poc a poc preparar-se per més endavant curtir un bon moment amb l'Anna i sentir la sensació on es barregen la satisfacció i l'orgull!!
Jo esperançat amb la conta enrrera de poder visitar-vos m'acabo de comprar una bici i un rodillo per"patir una miqueta"...i després poder disfrutar com ho feia sortint a pedalar amb el nostre pare(...i també per recperar una mica la forma que molt bé no sé on vaig perdre...rsrsrsrs)

Miles ha dit...

Moltíssimes felicitats!!

Amb la teva perseverància (i la de l'Anna...) has demostrat allò de ..."quien quiere, PUEDE!!).

Enhorabona!!

Pêtons de colors.

Miles

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt bé Eladi, ja has descobert una altra aplicació de l'smartphone... Així es comença, je, je...
A veure si podem coincidir algun dia i compartim aquestes experiències...
Jo aquest dies de pont no vaig enlloc, si poguéssim trobar un forat ja seria massa!
A reveure!
P.d.C.

Eladi Martínez ha dit...

Txetxu,
moltes gràcies pel teu comentari i la teva empatia. Tan de bo sigui cert que t'acabis reenganxant a la bici i puguis anar millorant la teva forma física i, de retruc, la salut. A mi m'ha costat molts anys aconseguir-ho... intenta escurçar-ho.
Petons de colors!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Moltes gràcies, Miles!
Petons de colors!!
I en el teu cas també espero que es compleixi allò de "el que la sigue la consigue..." ;-)
Eladi