Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

9 d’abr. 2015

El procés (spoiler)

"Spoiler" (que ve de "spoil": fer-se malbé, espatllar-se, esguerrar-se) és com s'anomenen les filtracions que expliquen totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel·lícula, una sèrie televisiva, etc. Això és molt molest per als que esperen veure o llegir l'obra en un altre moment i no volen saber-ne el desenllaç.
Així doncs, si algú no vol saber com acabarà el procés d'independència de Catalunya... que no llegeixi aquesta notícia...


1.- El juny del 2010 el Tribunal Constitucional va dictar sentència en contra de l’Estatut. Al cap d’un mes, el 29 de juliol de 2010 es va produir una manifestació massiva, reivindicativa i sobiranista sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
Aquesta gran manifestació es va produir enmig del procés de consultes populars a molts municipis de Catalunya per votar sobre la independència (setembre 2009 - abril 2011).
El març de 2012 es va constituir l’A.N.C. que va fer una demostració de força i poder de convocatòria organitzant la gran manifestació de la Diada del 2012 sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

2.- A partir d’aquí es va evidenciar el distanciament entre les postures immobilistes del govern espanyol del PP i la tendència independentista creixent a Catalunya.
I va semblar que el suport a l’independentisme no parava de créixer a tots nivells i tothom recorda amb admiració i emoció les grans manifestacions de l’11 de setembre de 2013 (la Via Catalana que va recórrer tot Catalunya de sud a nord) i la del 2014 (la “V” pels carrers de Barcelona).
A partir d’aquí es van centrar totes les esperances en fer un referèndum en que els catalans poguessin expressar el seu suport –o no- a la idea de la independència. Es va fer un front de partits molt il•lusionant que al final va acabar-se trencant per les través posades pel govern espanyol.

3.- Finalment, però, es va celebrar una consulta popular el 9 de novembre de 2014 amb un èxit sense precedents, desafiant les prohibicions de Madrid i expressant un ampli suport enmig d’un ambient festiu i esperançat, que va constituir el darrer moment àlgid del “procés”.

4.- Després van venir les conferències dels líders de CIU i ERC amb les seves dues propostes diferents i l’exhibició pública de les seves diferències mentre es trencava el consens de partits favorables al dret a decidir.
I mica a mica tot el clamor popular va semblar anar-se refredant i diluint. I així hem passat uns mesos en que teníem a l’horitzó les eleccions del 27 de setembre però com un gran desert ple d’interrogants entremig.

5.- El passat 30 de març, però es va fer públic un pre-acord de full de ruta unitari del procés sobiranista català. De moment han signat aquest pre-acord Convergència Democràtica, Esquerra Republicana, Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional i l’Associació de Municipis per la Independència.
Pretenen que des d’ara fins el 27 de setembre més forces polítiques s’uneixin a aquest pre-acord, però sobretot, cal recuperar el clima de suport i mobilització populars que ara està endormiscat.

6.- Molts creuen que no serà possible recuperar aquell esperit després del desencís que han provocat les discussions entre partits polítics, però jo crec que hi tornarem...

7.- Però jo penso que hem estat aquests mesos reservant energia, com hibernant... Penso que malgrat les ganes i la pressa que tenim per assolir la independència, potser aquest impàs també pugui haver estat positiu... potser orgànicament necessitàvem fer un descans, baixar de revolucions, asserenar-nos... de fet no penso que fos bo seguir amb el dispendi d'energia que portàvem des del 2010 sense tenir un objectiu clar a la vista i per això potser ha estat bo que ens agaféssim un descans (tot i que no caldria haver patit les escenificacions dels partits polítics durant aquest recés).

8.- Però ara ja fa uns dies i gairebé setmanes que noto petits moviments (potser arrel del pre-acord, però potser també arrel que es va acostant el mig any previ a les eleccions del setembre). Un invisible sismògraf detecta petites tremolors que acompanyen aquesta primavera... Així com les llavors sota terra comencen a activar-se i es preparen per renéixer així sento que el moviment favorable a l'independentisme comença a remoure's mandrosament... Jo mateix començo a sortir d'aquest estat zen en què m'havia instal.lat intentant no posar-me nerviós per l'aturada del procés... i m'adono que els meus sentiments, il.lusions i expectatives són les mateixes que l'endemà del 9N i l'estelada segueix onejant al meu balcó...

9.- No serà fàcil, però mica a mica anirem deixant enrere la mandra i les males sensacions de tots aquests mesos d’aturada. I ens adonarem que estem davant d’una oportunitat històrica i que tan sols depèn de nosaltres i llavors tornarem a recuperar el nostre lloc, conscients de la importància del nostre paper i ens tornarem a mobilitzar i espero que els partits polítics (ni que sigui a l’últim moment) també recuperin la lucidesa i s’adonin del paper que els reserva la història. I el 27 de setembre acudirem a les urnes i deixarem que parli la democràcia. I esperem fer un pas més en el camí cap a la nostra independència.

10.- Ara potser sembla tot molt lluny i irreal, però tinc la sensació que mica a mica ens anirem encaminant cap a aquest escenari optimista que dibuixo.
I penso que deixar-ho escrit aquí és un primer pas per començar a treure’m la son de les orelles i anar recuperant l’esperit necessari.
Tornem-nos-hi a posar.
Mica a mica, però el 27 de setembre tots un altre cop al peu del canó!

2 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Eladi, tant de bo tinguis raó i als qui ens importa el procés i sentim el país aquest impas ens hagi fet créixer el sentiment de victòria. Crec però que, amb l'inestimable ajuda dels partits polítics i les seves lluites pel poder -que encara no tenim!- i el lideratge, en l'anomenada Societat Civil ha començat a calar el desencís i el desinterès, alimentat a més amb l'aparició dels Chavistes neocomunistes de Podemos, que han aconseguit captar l'interés dels menys implicats o més indecisos, junt amb els alternatius d'esquerres de tota la vida que sempre han avantposat els seus ideals "socials" al progrés nacional.
Com sempre confio en què ens en sortirem, tot i que ja saps que sóc molt pessimista... ;-)

Eladi Martínez ha dit...

Roger,
en primer lloc gràcies per la paciència d'haver llegit el quilomètric escrit. En segon lloc a veure on ens quedem entre el teu pessimisme i el meu optimisme... jejeje...

Eladi