Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

28 de març 2015

El nen que va poder fer-ho (un conte)


L'altre dia vaig trobar aquest conte d' Eloy Moreno, adaptació d'un conte popular, inclòs a “Cuentos para entender el mundo” i publicat a internet a la pàgina http://www.blog.eloymoreno.com/el-nino-que-pudo-hacerlo/
Jo el vaig trobar a la pàgina facebook d' ASPAU, grup de pares de persones amb autisme de la Comunitat Valenciana compromesos en una causa comuna: lluitar dia a dia pel present i el futur dels seus fills, aconseguir la seva inclusió real a la societat i millorar el seu pronòstic i la seva qualitat de vida.

Em va encantar i em va fer pensar en un poema que vaig fer fa temps (8-12-2010) i que començava dient:

Els somnis que han perdut les seves ales,
si ningú no els ho diu, poden volar...

Per això m'he decidit a traduir-lo al català i oferir-vos-el aquí al meu bloc.
Crec que val la pena llegir-lo.
I després pensar-hi una mica...

EL NEN QUE VA PODER FER-HO
Dos nens portaven tot el matí patinant a un llac gelat quan, de sobte, el gel es va trencar i un d'ells va caure a l'aigua. El corrent intern el va desplaçar uns metres per sota del gel i l'única opció de salvar-lo era trencar la capa que el cobria.

El seu amic va començar a cridar demanant ajuda, però, veient que ningú no venia, va buscar ràpidament una pedra i va començar a picar el gel amb totes les seves forces.
Va picar, picar i picar fins que va aconseguir obrir una esquerda i va ficar-hi el braç per agafar el seu company i salvar-lo.
Al cap d'uns minuts, avisats pels veïns que havien sentit els crits de socors, van arribar els bombers.

Quan els van explicar el que havia passat, no paraven de preguntar-se com un nen tan petit havia estat capaç de trencar una capa de gel tan gruixuda.
-És impossible que amb aquestes manetes ho hagi aconseguit, és impossible, no té prou força... com ha pogut aconseguir-ho? -comentaven entre ells.

Un avi que voltava per allà, sentint la conversa, s'hi va acostar.
-Jo sé com ho va fer -els va dir.
-Com? -van demanar sorpresos.
-No hi havia ningú al seu costat per dir-li que no podria fer-ho.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

aquest nen va créixer i va anar a treballar al daily planet

Roger Berenguer ha dit...

El poema, preciós. El conte és molt interessant per portar-nos a reflexionar..
Bona setmana Santa familia!

Eladi Martínez ha dit...

pons007, no estic gens versat en el món de Superman i he hagut de buscar a la Viquipèdia que carai era el Daily Planet... Quan ho he descobert m'ha agradat la teva broma...
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Roger, gràcies pel comentari i per l'elogi del poema. Igualment bona Setmana Santa per tu.
Eladi