Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

12 de nov. 2014

9N: crònica de Calders

Ja han passat 2 dies i per fi em disposo a explicar el que vaig viure a Calders.
Em vaig llevar molt motivat i un punt nerviós i emocionat. Em vaig dutxar, vaig esmorzar poc i de pressa i vaig encaminar-me de seguida cap al Centre Cultural. Allà ja m'hi vaig trobar la majoria dels membres de la mesa (titulars i suplents) que havien arribat encara més d'hora que jo. Presentacions, mínima organització i de seguida ens vam posar mans a la feina a distribuir el material (sobres, paperetes, cartells...), a posar en marxa l'ordinador i a anar repassant la normativa per tenir-la tots clara.
Vam decidir que els suplents vindrien al migdia i ens farien el relleu perquè els titulars anéssim a dinar. Anàvem entrant i sortint de la biblioteca per veure l'ambient de fora. Els de l'ANC-Calders muntaven la parada des de la qual van demanar signatures per denunciar el govern espanyol i anava arribant gent que començava a fer cua a l'exterior (alguns havien vingut tan d'hora com els de la mesa per recolzar-nos si hi havia algun problema).
A les 9 h. puntuals vam obrir les portes i ràpidament es va omplir tot el local de gent delerosa per votar. Durant mitja hora no vaig poder aixecar el cap del paper (a mi em tocava apuntar nom, cognoms i DNI manualment) perquè no vam poder descansar ni un moment.
Després hi va haver una hora i mitja més discontínua, però a partir de les 11 h. vam tornar a tenir una cua constant de gent que no s'acabava mai, mentre a la plaça se succeïen algunes activitats previstes per congregar gent (la missa, una cantada del grup de caramelles...)
Tothom estava entre content i emocionat. Alguns venien amb samarretes reivindicatives, un senyor fins i tot va votar amb barretina, molts es feien fotos, molts volien que els petits de la casa posessin el sobre dins de l'urna, alguns tenien un record emocionat per algú absent, alguns ens agraïen la tasca als voluntaris... I enmig de tantes emocions també ens tocava donar alguna mala notícia...
Alguns venien amb el DNI caducat, alguns sense DNI i d'altres hi tenien una adreça que no era de Calders i no els podíem deixar votar. Els havíem d'adreçar a la comisaria de Manresa per renovar-se'l, a casa a buscar-lo o al municipi del DNI a votar, respectivament. I en aquest darrer cas, si l'adreça era d'Artés, Moià, Monistrol o Manresa, el desplaçament era assumible, però alguns el tenien de Barcelona, Molins de Rei, L'Ametlla... Alguns no s'ho prenien gaire bé, alguns marxaven ben decebuts i tristos per no poder exercir el vot, però en tots els casos vam ser estrictes perquè teníem la voluntat de presidir un procés democràtic, legal i transparent. I a tots els explicàvem que fins el dia 25 es podia exercir el vot a la Delegació de Govern de Manresa al Palau Firal.
A les 13:00 vam comunicar el primer resultat parcial: 302 vots. Portàvem molt bon ritme!!
Abans de dinar vam tenir l'anècdota del dia quan un senyor es va atabalar i va posar el seu DNI dintre de l'urna en comptes del sobre amb el vot. Tothom va riure i vam prometre-li que al final de la jornada li portaríem.
Poc després de les 14:00 vaig anar a dinar i vaig deixar el nombre de vots emesos en 377. A punt d'igualar el nombre de vots que s'havien dipositat el 13D del 2009, que ja es veia que superaríem àmpliament. La Coordinadora de Local també va marxar amb dècimes de febre, però disposada a fer un petit descans, prendre's algun analgèsic i tornar al peu de l canó per seguir vivint la jornada històrica.
A casa, mentre dinàvem vam tenir posat el Canal 3-24 i no parava d'emocionar-me veient les immenses cues d'alguns col.legis de Barcelona, els aplaudiments entre votants i voluntaris, les declaracions emocionades d'alguns votants i les cares d'il.lusió, emoció i alegria que eren tan generals. Estàvem fent una cosa molt gran!!

A quarts de 4 vaig reincorporar-me a la meva tasca. La tarda va ser molt més tranquil.la i ja no vam tenir aquell ritme frenètic de votacions. La nostra gran distracció va ser intentar esbrinar quin podia ser el nombre màxim de votants als que podríem aspirar. En funció de les darreres eleccions celebrades, afegint els de 16 i 17 anys, descomptant els que no tenien l'adreça de Calders al DNI... Que sí 600, que sí 750... I en funció d'això anar pronosticant quin percentatge portàvem i a quin podíem aspirar.
Mica a mica la xifra anava pujant i a les 18:00 vam comunicar el segon parcial que era de 467. A partir d'aquí va ser un entrar i sortir dels membres de l'ANC-Calders fent pronòstics sobre si arribaríem o no als 500. I sí que vam arribar-hi!
Poc abans de tancar, es va presentar una senyor despentinada i amb cara de pioca que parlant en castellà ens va explicar que tenia un atac de migranya i portava tot el dia al llit esperant que li passés per venir a votar. Era andalusa però "independentista hasta la médula" i al final s'havia fet portar perquè no es volia deixar perdre l'ocasió de votar...

A les 20'00h, veient que no quedava ningú per votar, ens vam disposar a fer-ho els membres de la mesa. Ho vam fer de forma conjunta i divertida, immortalitzant el moment. Després vam convidar tothom qui volgués a presenciar l'escrutini i vam anar fent el recompte de SÍ-SÍ que va acabar quadrant a la primera: 523 vots. 487 sí-sí.
Després aplaudiments i una ampolla de cava que va sorgir del no-res. Mica a mica la gent va anar marxant, agraint-nos la tasca i vam quedar-nos els voluntaris de la mesa a acabar de complimentar la documentació, fins que per allà a les 21'30 h vam enfilar el camí de casa, cansats però orgullosíssims del que havíem fet. Del que havíem fet nosaltres com a voluntaris, però, sobretot del que havíem fet els catalans com a poble!
Una jornada preciosa, impecable i històrica!
Visca Catalunya lliure!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tasca Eladi!!!!!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, "anònim"
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Visca Catalunya, aquest país es nodreix de voluntaris com tu; gent disposada a fer el que calgui per la causa en què creu!
Moltes felicitats per la feina ben feta!

Eladi Martínez ha dit...

Visca, Roger!
És cert que el voluntariat té un pes molt important en la nostra cultura i té un protagonisme destacat en grans esdeveniments com van ser els Jocs Olímpics o ara aquest procés de transició nacional cap a la independència... per no parlar del voluntariat "de carrer", del dia a dia, el dels monitors d'esplai, les associacions de veïns, les AMPES de les escoles, etc.
Gràcies per les teves felicitacions!
Eladi