Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

15 de nov. 2014

"17820" (Pau Vallvé)

El dijous 13 de novembre vaig tornar a anar de concert després de mooooolt temps. Tocava el PAU VALLVÉ al Sielu de Manresa i presentava el seu nou disc "Pels dies bons".
Tocava ell sol, però armat amb mil i una maquinetes amb les que enregistra i dispara loops i aplica diferents efectes de so als instruments que toca en directe (guitarres, veu, bombo i bateria electrònica).
A mi és un músic que m'agrada molt. Trobo que en sap molt de música i que té molt talent, tot i que fa un tipus de cançons introspectives, melancòliques i un punt hipnòtiques que entenc que poden costar d'assimilar.
El concert va estar molt i molt bé. Semblava còmode i molt xerraire. Ens va explicar que aquest disc s'ha gestat en un retir a Banyoles on va anar-se'n després de "petar" i abandonar-ho tot. I sembla que allà ha retrobat la pau, la calma i la inspiració.
Aquesta cançó que us presento es titula 17820 (que és el número del codi postal de Banyoles) i expressa aquest desig de trencar amb tot i començar de nou que el va dur a Banyoles.
Us deixo amb un enregistrament i la lletra de la cançó.

17820 (Pau Vallvé)
Adéu alarmes, adéu mil reunions,
adéu 15.000 mails per matí.
Adéu trucades, agobios, tensions,
adéu-siau, a mi ja m’heu vist prou.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
És tan intens, i es veu tot tan més clar
quan vius com si dijous s'acabés el món
que vull començar de nou,
que avui començo de nou.

Adéu mirar pel futur,
adéu comptar els calers
que queden dins el pot.
Adéu queixar-se per tot,
adéu veure-ho tot fosc
i enfadar-se amb el món.
Que avui me’n vaig, abandono,
ho deixo, ja prou, s’ha acabat aquest joc!
Visca Banyoles, la Brugui,
l’estany i la gent del 800 i can Pons!!
Que aquí començo de nou!
Que aquí he començat de nou!