Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

15 d’oct. 2014

I ara què, el 9N?

I ara què?
El President Artur Mas ha dit que no es podrà celebrar la consulta del 9N tal i com inicialment estava prevista.
La unitat dels partits que donaven recolzament a aquest procés s'ha esquerdat i tots plegats han verbalitzat i visualitzat les seves diferències davant del nou gir dels esdeveniments.
I depèn de qui llegeixes t'expliquen anàlisis diametralment oposades del que ha passat:
  • Uns diuen que Artur Mas ha fet una jugada mestra d'estratègia i que aquest nou moviment permet mantenir un alt grau dels objectius, avança els futurs moviments i desarma les reaccions del govern espanyol... Però d'altres diuen que ha fet un pas enrere, que s'ha doblegat massa de pressa a la resistència espanyola, que ha dinamitat el consens de les forces polítiques catalanes, que ha demostrat que no tenia una estratègia definida per esquivar la negativa espanyola, que el seu planteig amaga objectius partidistes i electoralistes....
  • Uns diuen que Oriol Junqueras (i David Fernández) sí que té les coses clares i posa per davant de tot el compromís adquirit amb el poble de Catalunya i la coherència amb els seus idearis i objectius, que s'havia d'anar amb el pla inicial fins al final i provocar el xoc de trens i que, malgrat el desacord expressat amb la nova proposta del Govern Català, cal lloar que segueix mantenint el seu suport i posant per davant els objectius de país... Però d'altres diuen que ha fet mal fet de forçar tant les coses i desmarcar-se de la proposta del President, que es nota que posa per davant els interessos partidistes sabent que les enquestes li donen la majoria d'un futur Parlament.
I l'experiència em diu que segurament tots tenen part de raó i ningú la té tota.

I el que jo penso, i tinc la sensació que pensa molta gent és que NO VOLEM AIXÒ, que la immensa majoria de la massa independentista que hem omplert els carrers els darrers Onzes de Setembre el que volem és anar UNITS fins al final, perquè anar units és LA MANERA d'arribar al final. Com diu el proverbi africà: SI VOLS ANAR RÀPID, VES SOL. SI VOLS ANAR LLUNY, VES ACOMPANYAT.
I, si no, mireu aquestes dues fotografies:



Quina diferència!
Sortir al capdavant d'una majoria unida i engrescada o sortir sol demostrant feblesa.
Què ha donat força i credibilitat a les darreres manifestacions? Que han estat multitudinàries i transversals! Que hi hem anat tots: joves i vells, de la capital i de comarques, de diferents partits i races: TOTS UNITS!!
Això és el que ens han ensenyat i han aconseguit que interioritzem l'ANC, Omnium o l'AMI. I a hores d'ara, a la gran majoria se'ns en refot si el nou president serà de CIU o de ERC, el que volem és arribar TOTS JUNTS a cada nova estació d'aquest procés: a la consulta, a les eleccions plebiscitàries, a la Declaració Unilateral d'Independència i a la independència.
I tinc forces esperances que els partits polítics són molt conscients d'aquesta situació i no tardaran gaire a deixar-se de tacticismes i "porcellanes fines" perquè s'adonaran que el que volem el poble ho volem per sobre d'ells i que si ells no ens hi poden portar, potser buscarem altres camins. I si cal fer una nova candidatura transversal encapçalada per l'ANC segurament es farà. Som el poble qui va per davant en aquest procés. I els polítics, de grat o per força, han d'anar seguint les nostres passes.

A part d'això, sóc conscient que en aquest procés hi ha d'haver uns jocs estratègics a molts nivells (internacional, en la relació amb Espanya, en la relació entre els partits) que sens dubte se'ns escapen als pobres mortals i que deu haver-hi alguns estrategues qualificats que els van preveient i anticipant i que potser per això ens pot costar d'entendre alguns moviments i reaccions.

Així doncs ara mateix mantinc optimisme i confiança davant d'un procés que em sembla irreversible si juguem amb intel.ligència, sense presses i amb una gran unitat. I si ara ens toca esperar un any més per anar assegurant pas a pas el camí que hem de recórrer i per fer-lo plegats, jo estic disposat a esperar un any més.
L'objectiu val la pena. Per nosaltres, pels que van marxar sense poder-lo veure realitzat i pels nostres fills.
No podem defallir, ni rendir-nos ni dividir-nos!

Acabo aquestes reflexions amb un parell d'escrits que he trobat pel facebook. Reflexions interessants i/o enginyoses que comparteixo.
Ànims! Ningú no ens va dir que seria fàcil!!

1.- Del mur de facebook del Roger Berenguer:
Passeu-ho a tots els que volem un PAÍS NOU I NOSTRE:

Avui dia 14-10-2014 hem sentit discursos de tots tipus.
A tots els polítics catalans que sembla que obliden qui som els que estem aquí i amb quin objectiu hi som, que remirin les imatges dels darrers 11s de setembre.

Als que diuen que el president de Catalunya ens ha enganyat els diem que ell va dir que votaríem i votarem, farem sentir la nostra veu i de quina manera la fem sentir, en aquest moment del procés, és secundari.

Als que diuen que no es pot seguir demanant a la població de Catalunya que es torni a mobilitzar el 9N si no és una consulta real els diem que ens mobilitzarem tantes vegades com calgui perquè si fa 300 anys els nostres avantpassats van passar fam, penes i van morir per Catalunya nosaltres bé podem tornar a concentrar-nos i mobilitzar-nos (tranquils no és cap sacrifici tan gran com ho va ser el seu, i els ho devem).

Als polítics catalans que critiquen la nova convocatòria del 9n per no tenir garanties que no oblidin que qui ha impossibilitat una consulta amb garanties ha estat el govern de Rajoy, no pas el nostre.

Als que des de Madrid parlen de diàleg i de seguir junts els diem que el seu temps ja ha passat i ARA ÉS L'HORA DE CATALUNYA.

Al PP i a Ciutadans i al PSOE dir-los que no esperin que els seus discursos destructius facin cap efecte en la gran majoria de la població catalana a qui ells mateixos volen silenciar no deixant que ens pronunciem (com pretenen que els escoltem si ells no ens deixen parlar?).

I als partits catalans que fins ahir recolzaven la consulta que no oblidin avui, que els consultats, seguim sent els mateixos i que JA FA TEMPS QUE NOSALTRES HEM APARCAT ELS COLORS POLÍTICS per vestir-nos amb els colors de l'estelada.

I que no oblidin que només hi haurà frustració si al final del camí no hi són tots els partits polítics que el van començar, però que el poble de Catalunya sí hi serà.

SI HEM ARRIBAT FINS AQUÍ ÉS PER SEGUIR ENDAVANT. CAP PAS ENRERE.


2.- Del mur de facebook del David Arnau:
Després del que he vist, sentit i llegit durant el dia d'avui, i un cop superat l'estupor inicial, començo a pensar que l'Artur Mas és un excel·lent jugador d'escacs, i que ha sacrificat la reina per descol·locar les torres de l'adversari, que han deixat el seu rei desprotegit. Caldrà estar atents als moviments dels peons.
En tres jugades, estelades juguen i... ¿guanyen?

5 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Estic d'acord amb el que dius, pero coincideixo amb força gent que les coses s'han de fer impecablement be, sobretot a nivell internacional, per tenir exit. I mes tard o mes d'hora ens haurem d'entendre amb el collons d'espanyols, per tant i com tu dius, a poc a poc i tots junts!

Toni ha dit...

Ara mateix tot sembla una bombolla, però amb aquests polítics al davant o altres tard o d'hora això agafarà forma, és de calaix que un dia o altre ho celebrarem.
Altra cosa és que estiguem aquí per veure-ho, que tant de bo sigui així.
Salut company!

Eladi Martínez ha dit...

Roger, això és el principal; anar junts i tenir clar qui és l'enemic comú i qui no.
Fins demà!
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Toni, no m'ho tiris tant llarg que som prou joves per poder-ho veure. I, digue'm il.lús, jo tinc l'esperança de no tardar gaires anys a veure-ho.
Salut!
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Eladi, sento discrepar, però crec que si ho veiem, serà d'aquí força anys, perquè l'enemic, a part de a fora, també el tenim a dins. I aquest és més difícil de combatre..