Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

8 de set. 2014

Dues grans cançons... antigues

Al llarg de la meva vida en no poques ocasions he anat ensopegant amb aquestes 2 cançons i sempre m'han provocat una barreja de malenconia i un somriure.
Penso que són 2 bones cançons i avui les vull recordar aquí.

1.- "Alone again" de Gilbert O'Sullivan.
Aquest tema és de 1972 (ja té 42 anys!!! gairebé tan vell com jo ;-) ) i és una composició d'aquest cantautor irlandès que parla de la seva immensa i amarga soledat quan l'han deixat plantat a l'altar i pensa en suïcidar-se, tot recordant una infància també trista amb la mort dels seus pares... Mai no havia buscat el significat de la lletra i no hi vull pas aprofundir. Em quedo només amb la melodia i les sensacions que em transmet:

"Alone again... naturally" (Sol un altre cop... naturalment)

Si voleu algunes versions curioses podeu provar amb la de Pet Shop Boys amb Elton John o la de Neil Diamond . Aquí us deixo el vídeo de la versió original:


2.- "Raindrops Keep Fallin' on My Head", cançó de Hal David y Burt Bacharach, interpretada per B. J. Thomas.
Aquest tema és encara una mica més vell... tant com jo, ja que és del 1969 (45 anyets de res!). Va formar part de la banda sonora de la pel.lícula "Dos hombres y un destino" i va fer-li guanyar 2 premis Òscar (millor cançó i millor banda sonora). El contingut de la lletra és més optimista ja que parla de la pluja que va caient (com a sinònim de tristesa) però manifesta l'esperança que aviat sortirà el sol i retornarà la felicitat... Que així sigui!

Podeu sentir versions curioses de Love of Lesbian , Henry Mancini , la "hispana" de Matt Monro o la nostrada de la Núria Feliu. I evidentment us deixo el vídeo de la versió original:

4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Boníssimes les dues Eladi, ara escoltaré les versions a veure si s'aproximen als originals!

Eladi Martínez ha dit...

Les versions majoritàriament són divertimentos que no arriben al nivell de l'original, però les originals són cançons que resisteixen perfectament el pas del temps i em segueixen comunicant

Miles ha dit...

M'encanten!!

Aquests tipus de cançons, com gairebé totes les dels anys 60 i 70, les tinc a casa i sovint les escolto perquè en porten a a una etapa de la meva vida (pre-adolescència, adolescència, ...) on vaig ser molt, molt feliç...

Gràcies per regalar-me aquestes sensacions.

Petons de colors

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles,
m'ha fet molta il.lusió que t'hagin agradat aquestes cançons i et portin bons records.
Bona diada! Que t'ho passis bé al tram "palmera" ;-)
Eladi