Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

24 de jul. 2014

Som iguals

L'altre dia al sopar de la germandat es va produir una situació molt hilarant. Jo intentava explicar una divertida escena d'una pel.lícula i m'anava enriolant de manera que era impossible entendre el que explicava. Però les meves riallades s'anaven encomanant i va acabar tothom rient sense saber en realitat què coi explicava.
Llavors vaig tenir la imatge ben clara del meu pare fent el mateix en algun dinar familiar i vaig dir-ho: "Ostres, ara semblava el pare". I tots els que estaven al voltant de la taula van estar-hi totalment d'acord i de fet estaven a punt de dir-ho.

I això em va portar a un altre record d'aquest hivern. Estàvem amb el meu pare al camp de futbol de la Pirinaica veient un partit del Roc. Feia poc que em medicava per a la hipertensió i seguia barallant-me amb el colesterol, problemets de caire genètic que el meu pare també té i que segurament són un involuntari regal en herència. Comentàvem el ritme de vida que portava jo, sempre de bòlit entre la feina de l'escola, de LA CALDERINA, d'aquest mateix bloc i el ritme diari d'anar a munt i avall amb els nens de Calders a Manresa i de Manresa a Calders. Ell em recomanava que intentés reduir el ritme d'estrès però al moment va dir-me que entenia que no pogués:
- Som iguals, tu i  jo -va dir.

I llavors vaig recordar la meva infantesa i el seu ritme de vida, treballant moltes hores al Centre Hospitalari, i després fent tractaments particulars a domicili (per arrodonir el sou i poder mantenir 5 fills). I després al Gimnàstic a fer d'entrenador o de directiu d'aquest club de futbol. I després anant a la parròquia de Crist Rei a col.laborar en el Consell Parroquial. I encara a temporades participant de l'Associació de Pares de la nostra escola... Sempre amunt i avall, barrejant qüestions de feina i altres aficions que l'omplien i amb les quals col.laborava de manera desinteressada en entitats fent sempre una impagable bona feina.
I després vaig recordar el bon record que sempre ha deixat el meu pare en totes les entitats on ha col.laborat i també en la seva feina de fisioterapeuta, com de bé parla tothom d'ell i un cop més vaig sentir-me orgullós d'ell i vaig pensar que aquest "Som iguals" era un molt bon elogi.

Tan de bo realment pugui assemblar-me en totes les coses bones que he pogut aprendre i imitar del meu pare!

6 comentaris:

Anna ha dit...

Fantàstic, preciòs, genial...!!

txetxu ha dit...

A mi també m'ha agradat molt l'escrit i que et sentis orgullós del nostre pare!!(jo també me'n sento!!)

...jo m'hi assemblo molt amb el pentinat...
...espero i confio que amb els anys també un dia pugui escriure o dir..."som iguals"...

Abração!
Txetxu

Eladi Martínez ha dit...

Anna, gràcies pel comentari tan elogiós.
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Txetxu, gràcies pel comentari. M'ha fet gràcia això del pentinat... si amb això t'has estalviat el colesterol i la hipertensió, pensa que no està malament...
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Molt cert Eladi, pel què conec del teu pare és ben veritat que sou iguals: dues excel·lents persones!

Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Roger, en nom meu i del meu pare ;-)
Eladi