Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

4 de jul. 2014

Lluites silencioses contra fantasmes invisibles

Avui vull dedicar unes línies a tots aquells que passen per un calvari com el del títol de la notícia: lluites silencioses contra fantasmes invisibles.

LLUITES: perquè són persones que ho passen malament però que intenten capgirar la situació, sobreposar-se, tornar-se a aixecar... No volen resignar-se a estar malament i lluiten per capgirar-ho.

SILENCIOSES: perquè normalment aquestes lluites passen desapercebudes per tothom. Les persones pateixen les seves misèries (tristesa, depressió, desànim o el que sigui) en solitud, dintre de casa. Quan s'enfronten als seus cercles d'amistats, companys de feina, família, fan el cor fort i ningú no s'adona que ho estan passant malament. I aquest sobreesforç encara els desgasta més i els fa més difícil poder-se recuperar.

FANTASMES INVISIBLES: perquè pot molt ben ser que les circumstàncies que per a una persona li suposin un maldecap insuportable, una altra persona no els donés cap transcendència ni la fessin patir. Però això no es pot dominar.
Quan una cosa a algú el "toca", el desestabilitza, el fa trontollar... per a ell allò és un problema irresoluble. I encara que tothom li digui que no es preocupi, que allò no té tanta importància, la situació per a ell no canviarà: seguirà estant tant o més malament perquè acabarà pensant que està lluitant contra un fantasma, una cosa que només veu ell i que no l'hauria d'afectar tant. I això pot fer que encara se senti pitjor i li costi més sortir del bucle.

Segur que tots estem a prop d'algú que ho està passant malament. A vegades podem intuir-ho, però la majoria de vegades li direm un protocolari "Com estàs?" i ens contestarà un protocolari "Molt bé. I tu?". I en realitat està al fons del pou.

Si llegeixes això, tu que estàs passant per això, vull dir-te que no et rendeixis, que busquis bé al teu voltant perquè segur que tens algú que et pot donar l'empenta que et falta per superar el mal moment, que segur que tens algun motiu per no defallir i tornar-ho a intentar.
I si realment notes que se t'acaben les forces i no trobes ningú que pugui ajudar-te, busca un professional, un psicòleg (per què ens fa tanta por aquesta paraula i aquesta possibilitat?). A ell li podràs explicar i et donarà una visió externa que t'ajudarà a redimensionar el teu problema i a buscar eines per superar-lo.

Molts petons de colors per a tothom!!!

2 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Es veritat que moltes vegades -o totes- la solució més fàcil és la què costa més de trobar quan creus estar al fons d'un pou.. I també és veritat que això del "psicòleg" encara fa respecte..
És complicat tot plegat, però evidentment quasi totes les adversitats son superables, i en això ens hem de centrar!
Endavant!
PdC.

Eladi Martínez ha dit...

Sí, Roger, és complicat, però el pitjor penso que són aquests convencionalismes que fan que mostrar-se feble o vulnerable estigui mal vist i que tothom hagi de passar aquests mals moments en solitari.
Bon estiu! Ens veurem alguna hora?
Eladi