Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de maig 2014

Un comiat bonic

El 16 de març de 1995 va morir l'avi Emili i va ser incinerat. Les seves cendres han estat tots aquests anys en una urna guardada a casa.
Ara fa poc, el 23 d'abril de 2014, va morir la iaia Maria i també va ser incinerada.
A la família vam decidir que un dia aniríem a Súria, on s'havien conegut i escamparíem les seves cendres.
Entre els germans vam començar a activar el "correu de la germandat" per preparar una senzilla cerimònia que dotés d'una mica de contingut i simbolisme l'acte físic d'escampar les cendres. I avui, després d'una setmana de correus, d'idees, propostes, suggeriments, implicació i col.laboració, tot això ha desembocat en l'acte de comiat dels avis Emili i Maria.
Hem quedat tots a Súria i hem anat en comitiva fins al santuari de Sant Salvador del Quer.
Hem repartit els petits dossiers que recollien els textos de l'acte, hem fet un petit assaig de la cançó i ens ha semblat que ja estàvem a punt per començar.
Hem col.locat les dues urnes en un lloc ben visible i hem començat.

El meu pare ha llegit "In memoriam", un emotiu text d'agraïment.
L'Olga ha començat la lectura dels "Records" i, després de la seva introducció, tots els néts i besnéts presents hem anat desgranant els records dels avis que ella havia recopilat en aquell text.
Jo he llegit un poema que vaig fer per a l'ocasió, "Que va valer la pena!", que us adjunto al final.
Després tots plegats, com fem pel dinar de Nadal, hem cantat amb veus i guitarres una cançó escollida per a l'ocasió: "Un núvol blanc" de Lluís Llach (també adjunto vídeo de la cançó al final)

Tota aquesta part de la cerimònia ha estat tenyida d'emoció i molts ens hem ennuegat quan ens ha tocat llegir la nostra part, però ha estat molt maco.

Després hem abocat part de les cendres en una torreta on hem trasplantat una petita alzina que, quan vagi creixent, serà el testimoni de la seva influència. I finalment hem escampat les cendres per aquells boscos de la Súria on es van conèixer i van donar inici a una història de la qual som hereus. En aquesta segona part els besnéts han tingut un paper molt actiu i ho hem viscut amb alegria i sense gens de dramatisme, mentre els grans anàvem compartint abraçades, petons i agraïments, satisfets per la bona feina que havíem dut a terme entre tots.

Després, fora de programa, els pares ens han repartit un "regalitu" de part dels avis i hem anat a dinar tots plegats a Cardona.

Tan de bo, faltin molts anys, però el dia que em mori seria fantàstic si els que em succeeixin arriben a tenir cap a mi prou bons records i sentiments per fer-me un comiat així: un comiat bonic.

Us deixo amb el poema, les fotos i la cançó.

QUE VA VALER LA PENA !
Que va valer la pena!
Ho penso, ho crec i ho dic.
Que hem de considerar-nos
sens dubte afortunats.
Que, no tenint cap luxe,
no ens va faltar de res:
atenció, amor, respecte,
suport, models, consells,
una brúixola ferma
i un port sempre segur
on reposar del viatge.
Queden molt ben guardades
les notes que preníem
de cada travessia
sense paper ni llapis.
Perduren, no s’obliden,
sempre estaran presents
per tornar a rellegir-les
i amb un somriure dir-nos:
que va valer la pena!


8 comentaris:

riki ha dit...

ha sigut un comiat molt maco! moltes emocions compartides dels més grans barrejades amb la frescor, espontaneïtat i innocencia dels més petits.
ha sigut un acte íntim, personalitzat i sentit, una despedida digne i merescuda.
ha sigut un plaer haver-hi participat, en la preparació i en el directe.
estic amb tu, eladi, ja firmaria jo un comiat així, per mi i per totes les persones estimsdes.

per cert, molt xules les fotos de les dues i tres generacions!
gràcies a l'anna i el dani per registrar-ne el record.

Judit Martínez Codorniu ha dit...

És un orgull pertànyer a una familia on a vegades uns a voltes d'altres s'encarreguen d'iniciar projectes que potser a un ni se l'hi haguéssin passat pel cap i amb els dies t'has sentit partícipe d'una experiéncia fantàstica.En aquest cas Eladi novament moltes gràcies x l'enriquiment d'avui.

Anna ha dit...

Un acte preciós, bonic...que surtit de l´ànima i que ha fet brollar els més bonics sentiments de nostalgia, recordança i estimació cap a unes persones que ho han donat tot per la família...quin gran exemple a seguir...
Felicitat a la germandat per l´implicació de tots gràcies a vosaltres ha estat...un comiat amb molt de sentiment, senzill com eren els avis, i preciós.... un record innoldidable que ho hem fet possible tots junts...

olga ha dit...

Només em queda que sumar-me a tot el que heu dit. Hi ha una sensibilitat que portem de sèrie que fa que siguem capaços de fer coses molt boniques, senzilles, sí, però sempre amb capacitat d'emocionar i no deixar indiferent. Tenim aquest segell, i només podem fer que lluïr-lo amb orgull.
A mi també m'agradaria un comiat així: íntim, sentit, senzill i sincer. Felicitats per aquest acte meravellós d'avui.

txetxu ha dit...

Des de la meva ausència plena de presència...només puc dir que jo ja sabia que seria una cosa inesquecivél!!!...ja que no és per res...però quant ens hi posem entre tots sempre parim coses que queden marcades amb"rotulador gros"per sempre!!

Enhorabona a tots!!...i sempre orgullós d'haver mamat aquests valors i sensivilitat que ens caracteritza a tots plegats!!

Abração!

Txetxu

Eladi Martínez ha dit...

Les opinions i les sensacions són tan unànimes que... "no hase falta desir nada mas".
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i per la sintonia.
Petons de colors!
Eladi

Roger Berenguer Roca ha dit...

Pel què es veu i ens expliques ja veig que va ser un acte molt emotiu i molt ben organitzat, i un motiu d'unió de tota la família.

Eladi Martínez ha dit...

Roger, realment va ser una cosa molt maca. Senzilla però molt sentida i plena de sensibilitat i respecte. Un comiat molt bonic!
Eladi