Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

26 de febr. 2014

Ha mort Paco de Lucía

26 de febrer de 2014. Ha mort Paco de Lucía, un fantàstic guitarrista andalús als 66 anys.
No puc pas dir que sigui un fervent seguidor de la seva música, però quan he conegut la notícia de la seva mort he recordat una anècdota.
Estava a la llibreria Abacus de Barcelona, fa molts anys, quan encara no n'hi havia a Manresa i un o dos cops a l'any hi anàvem amb l'Anna i ens hi passàvem hores badant per tots els prestatges i comprant una carretada de llibres.
Va començar a sonar una música per la megafonia del local que em va deixar impressionat. Era com una batalla de guitarristes virtuosos que semblava que dialogaven entre ells de manera fantàstica.
Al cap d'una estona vaig adreçar-me a l'encarregat de la secció de discos i vaig demanar-li el disc que estava sonant per comprar-lo. Em va dir que només tenia l'exemplar que estava sonant, evidentment desprecintat. A mi no em va importar i me'l vaig endur.
Era "Friday night in San Francisco" un enregistrament en directe d'un concert de 1980 de Paco de Lucía amb Al Di Meola i John McLaughlin: una meravella.
Sé que Paco de Lucía va tenir una llarga carrera, que ha estat una figura del flamenc, que va acompanyar molt temps Camarón de la Isla i que ha tingut reconeixements internacionals, però aquest seu vessant és el que més he conegut: els discos que va fer amb aquests altres dos excel.lents guitarristes i que són d'una potència i una categoria fora de l'habitual.
Els he tornat a escoltar i he tornat a al.lucinar. I aquí us en deixo un vídeo de mostra:

4 comentaris:

Roger Berenguer Roca ha dit...

Com molt bé dius, un MESTRE amb majúscules. Hem de fer una escolta ja! Ens ha deixat un llegat fantàstic!

Eladi i Ana (pares) ha dit...

Eladi: m'adhereixo totalment al contingut de la teva valoració, amb la sort que, juntament amb la mare tinguerem la sort d'assistir a un concert seu, a la Mannix i, sentir en directe "Entre dos aguas", entre altres pals del seu inmens art flamenc. Petons de colors, Eladi i Ana

Eladi Martínez ha dit...

Roger, em sembla que no l'hem escoltat mai plegats... M'ho apunto per al proper sopar que... deu estar a punt de produir-se, oi? ;-)
Eladi

Eladi Martínez ha dit...

Eladi i Ana (pares): quina sort que vau tenir de sentir-lo en directe... jo ja no ho podré fer mai... sort que ens queden els enregistraments...
Eladi