Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de des. 2013

Sóc hipertens

Ja fa temps que cada cop que anava a donar sang i prèviament em prenien la pressió em deien: "la tens una mica alta, oi?" I ho atribuïen a que feia poc que havia pres cafè o que havia menjat o als suposats nervis... i no anava més enllà.
Temps enrere la metgessa de capçalera ja em va encarregar un control de pressió i el vaig "aprovar" per poc. Però aquesta tardor me la va tornar a trobar alta, em va tornar a fer el control de tota una setmana i... ja no vaig "aprovar". Em va dir que la mitjana de totes les mesures d'una setmana donava massa alta (ara no recordo exacatament però sobre uns 15) i que això en el protocol donava un risc moderat que equivalia a que podia tenir un infart d'aquí a 10 anys.
Com que també tinc el colesterol una mica alt, em va proposar que em comencés a medicar. I em va dir que potser començar per la hipertensió perquè com més anys passés amb la pressió alta, més em podia perjudicar això a la meva vellesa.

O sigui que ara puc dir que sóc HIPERTENS i he començat una medicació crònica, és a dir que m'hauré de prendre aquesta pastilleta durant tota la vida.

El meu pare, que també pateix d'aquests mateixos mals i segurament me'ls ha llegat involuntàriament a través de la càrrega genètica, m'ha comentat que a part de la vida sedentària (tot i la mica d'esport setmanal que sortosament faig) el que em perjudica molt la tensió és l'estrés que porto quan se m'acumulen puntes de feina. M'ha aconsellat que intenti anar el més tranquil possible, tot i que imagina que serà difícil que ho faci perquè segons ell "som iguals": ens agrada col.laborar en aquelles coses en què veiem que podem donar un cop de mà (entitats, col.laboracions desinteressades, etc).
Per sort o per desgràcia, al llarg de la meva història he participat, engegat o col.laborat en molts projectes engrescadors lligats a la meva feina de mestre, a la vida associativa o als meus vessants "literaris" o "musicals". I fent-ho hi disfruto molt i em sento realitzat i valorat o sigui que... segurament seguiré embolicat en algunes d'aquestes coses que em fan anar de bòlit, però amb un somriure i que, de retruc, em fan tenir la pressió alta...
Què hi farem!
Ara, amb la pastilleta, potser ho tindré més a ratlla.

4 comentaris:

Miles ha dit...

Benvingut al club!!

Per cert... jo em prenc les mateixes..

Petons de colors.

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Doncs ja ho veus, mitja pastilleta al dia "por los siglos de los siglos"... i amb bona cara! ;-)
Feliç 2014
Eladi

Roger Berenguer ha dit...

Osti Eladi ara fa dies que no entrava i quan ens vem veure amb els Snopies quasi no vem xerrar. Espero que això no t'entorpeixi aquest extraordinari ritme de vida que portes, i puguis seguir donant tota aquesta guerra i, alhora, aquesta pau que ens generes a tots!
Si podés ben de grat te n'agafaria una mica, de tensió, doncs jo peco del contrari, de pressió baixa.

Eladi Martínez ha dit...

Tranquil, Roger, de moment amb la mitja pastilleta diària no hem de patir per res.
Gràcies per l'interès!
Eladi