També aprofitem per fer una connexió via skype amb el Brasil, amb el meu germà Sergi i la seva parella Andrea, i així ens podem saludar tots i desitjar-nos coses maques.
Aquest any el meu germà havia dit que volia aprofitar la connexió per fer una cantada conjunta internacional. Després de passar-hi tots a parlar amb ells davant de l'ordinador, hem tret les guitarres i hem cantat unes quantes cançons: "El trineu", "Fum, fum, fum", "Quan somrius"... i llavors s'ha produït el primer moment màgic. Mentre estàvem allà connectats per internet a Brasil han trucat al timbre, l'Andrea ha anat a obrir i ha tornat molt contenta amb un paquet que acabaven de rebre des de Catalunya: uns torrons que els meus pares els havien enviat feia moooolts dies i que els hi han arribat justament llavors. Tots ens hem posat molt contents!
I després el meu pare m'ha començat a dir "va, ara fes-ne alguna de les teves" i jo anava pensant que potser no era el moment, que hi havia gent que potser ja estava cansada d'escoltar cançons, però ell anava insistint i llavors he tingut una idea...
Duia els meus cançoners (perquè pràcticament no em sé cap cançó de memòria i necessito tenir les lletres per cantar la lletra i recordar els acords) i pràcticament tenia la certesa que hi tenia la cançó adequada per tancar aquells moments musicals... He començat a buscar-la i finalment l'he trobada: "Aquarela" de Toquinho, una bonica cançó brasileira de la qual tenia la lletra en portuguès. L'he començada a cantussejar i de seguida se m'ha acostat la meva germana Olga (que canta amb els Esclat Gospel Singers i ho fa molt bé) i s'hi ha afegit. Llavors el meu pare ha enfocat la webcam cap a nosaltres i hem començat a cantar-la en brasiler i... crec que ha estat un altre moment màgic que ha agradat molt al Sergi i l'Andrea.
Si algú dels que llegiu aquestes ratlles heu estat coprotagonistes d'aquests moments, podeu corroborar, contradir o matisar aquesta percepció.
Mentrestant us deixo amb la cançó "Aquarela" i unes quantes fotos de la jornada.
9 comentaris:
Molt bones festes i any 2014!!!
(Porte una temporada sense temps per "postear" ni quasi mirar blogs, però per causa de treball, prompte tornaré :)
va ser rodó, certament!m'encanta aquesta cançó i després de torturar l'andrea amb "pero mira como beben los peces en el rio" es merexia alguna cosa que la fes identificar més (les nostres excentricitats les tolerem germans i pares, i ben just!jeej)
va quedar molt maca la cançó i m'agrada molt les fotos que has posat. 1 vot a favor de mantenir la recent tradició de guitarres i cantar!!
ai Eladi...
no sé si serà dificil mantenir el nivell del dia,però el que si sé és que aquest,no podia començar millor!!
Moltes gràcies per el moment màgic d´ahir...i per"allargar-lo"i compartir-lo al teu bloc en el dia d´avui...
He escoltat cinc vegades seguides la musica mentre mirava les fotos,degustava tots els moments i els records d´ahir i mentalment viatjava per ser amb tots vosaltres el proper st Esteve!!
...dos vots a favor!!
pd-L´Andréa que ha aparegut mentre escrivia ha dit que tenim una familia molt maca...que a ella i a la Catarina també els hi va agradar molt el moment...
...i que no es diu pinguino,es diu pinguinho ;)
Abração!!
Certament, el St. Esteve amb música i cançons és molt més bonic i el tret diferencial d'altres trobades familiars. Fa més germanor! ( i això que estem entre germans! )
La cançó brasilera va ser un puntasso, i va quedar prou bé.I els pares no hi cabien de l'emoció...
VA SER GENIAL!!!!!!!!
Potser ho hauria de dir alguna vegada, però tant la mare com jo mateix, som prou expresius per fer-vos saber l'orgull que tenim com a pares, de veure en tots vosaltres tot allò i més que, amb bona voluntat us hem volgut transmetre. Mil gràcies pel vostre aprenentatge.
Susana,
ja he vist qeu estàs temporalment fora de la blogosfera i per això encara em fa més il.lusió el teu comentari.
Que tinguis una molt bona entrada al 2014!
Eladi
Família Martínez,
ja veig que la meva percepció va ser compartida... i me n'alegro.
Petons de colors i feliç 2014 per a tots!
Eladi
Estic molt orgullosa de vosaltres,aupa les guitarres,el st.Esteve,la companyia,les fotos,la musica,i totes les conseqüències q això comporta.Jo no tinc excusa,volia escriure fa dies però no m'aclarava amb la publicació....jijiji.
Bons Reis a tothom!
Eladi....estic certament frustrada....sniff...he intentat publicar el meu comentari diverses vegades i tot i q crec q ho he fet bé....de ben segur q no és així,ja q inicialment he vist el comentari publicat,però ara hi he tornat i no el veig....sniff.
Nomès vull q sàpigues q he escrit,q no sé fer-ho millor,però q ho he intentat....aupa les guitarres,el st.Esteve,les cançons,genial la brasilera,i l'any vinent més....
Gràcies a tots x la vetllada i bons reis.
Publica un comentari a l'entrada