Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

4 de jul. 2013

Marxem!... pas a pas.

És de justícia reconèixer que molta gent porta anys i panys en aquesta lluita, però tinc la sensació que d'uns anys ençà hi ha hagut un canvi significatiu: les consultes populars per la independència (primer la d'Arenys i després totes les altres que van seguir), la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana i les seves primeres campanyes (penja l'estelada al balcó i no la despengis fins la independència...), la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, tots els passos polítics posteriors...
I ara, després d'un període una mica més tranquil, (almenys de portes enfora i en forma d'actes multitudinaris) entrem en una nova temporada d'emocions fortes i actes altament simbòlics.

De fet el primer es va produir fa poc: el Concert per la Llibertat del 29 de juny. I malgrat totes les coses que se li puguin criticar, en línies generals va ser un èxit incontestable i una nova visualització internacional de la causa independentista catalana.


Aquest diumenge, 7 de juliol, a la comarca del Bages fem un acte que es diu "Marxem!". Diverses caravanes de vehicles procedents de diferents punts del Bages confluiran a Manresa. A la plaça de Crist Rei es formara una estelada humana gegant (està prevista a les 12'30 h) i hi haurà actuacions musicals i parlaments de gent tan estimulant com: Patrícia Gabancho (periodista i escriptora), Montserrat Carulla (actriu) i Carme Forcadell (Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Podeu consultar el programa sencer.
Els 4 de casa meva hi anirem i des d'aquí animo tothom qui vulgui i pugui a formar-ne part per anar mantenint ben amunt l'esperit d'aquest moviment favorable a la independència.


I després ja anirem fent bullir l'olla de cara a l'acte de l'11 de setembre d'aquest any: la Via Catalana. Un acte agosarat que pretén formar una cadena humana ininterrompuda que vagi des del Pertús fins a Alcanar. 

Hi ha un precedent molt estimulant: el 23 d'agost del 1989 , els ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer la Via Bàltica enllaçant amb una cadena humana les seves tres capitals per a reivindicar les seves ànsies de llibertat. A la primavera següent ja eren països independents gràcies a la gran mobilització i a la repercussió internacional aconseguida.
Ara ens toca als catalans. Com diu el lema de la campanya: "Guarda't un lloc per a la història!". Si l'Onze de setembre passat vaig anar a Barcelona sentint que estava formant part de la història, aquest any m'agradaria repetir i, si pot ser, anar-hi acompanyat de la resta de família.




En John Paul Young al 1978 deia "Love is in the air" i ara som molts els que assistim al dia a dia amb una excitació i una il.lusió perquè la proximitat de la independència sembla flairar-se per moments. Perquè hi ha hagut un canvi de tendència. Perquè ja no es fa ni por ni vergonya declarar-nos independents. Perquè ho defensem amb fermesa, però amb serenitat i tranquil.litat, amb arguments i amb un somriure, festivament i cívicament. Perquè tenim la sensació d'anar guanyant adeptes dins i fora dels nostres territoris i d'anar-nos carregant de raons de manera que arribarà un dia en que la pregunta, fins i tot a nivell internacional, no serà "Per què? sinó... "Per què no?". 
I llavors qui haurà de respondre (i no sabrà com) no serem nosaltres...

2 comentaris:

Miles ha dit...


No sóc independendista, però ...

Em sembla que amb aquest pas, el govern central farà que....

Uffffffffffffff!!!

L'altre dia, dimecres concretament, vaig estar parlant amb un dels organitzadors de la Via Catalana i em va dir que ja m'havia apuntat al tram de Torredembarra.

Pot ser hi aniré...

Bon estiu i una abraçada a tots/es ammics d'aquest blog.

Petons de colors.

Miles

Eladi Martínez ha dit...

Miles m'acaben de passr un article de "La Vanguardia" que després de molts exemples acaba dient:

"Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos. España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional."

Marxem?

L'altre dia a Manresa la Carme Forcadell va dir que cadascun dels que estàvem allà havíem de convèncer només un indecís per al dia de la consulta.
Vols ser "el meu" indecís convençut? ;-)
Petons de colors
Eladi