Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

10 de des. 2012

Poemes (feia temps...)

Avui, 10 de desembre, fa 18 anys d'aquell 1994 en què em van concedir el 2n premi de poesia "Bufar i fer ampolles" de l'Ajuntament de Berga pel recull de poemes "Radiografies de poeta".
Si en voleu saber més, cliqueu "aquí".

La poesia, la considero un ART (en majúscules) i em sento molt orgullós d'haver aconseguit fer-hi alguna incursió esporàdica i tenir una certa facilitat per jugar amb les paraules i, de tant en tant, aconseguir alguna combinació prou suggerent per considerar-la un poema.
Ara, però, fa molt temps que no escric poemes (des dels de Calafell...) i al bloc no us n'he transcrit cap des del "Metamorfosi 11-S" previ a la manifestació de la Diada.
He tingut massa feina. Feina de l'escola, el manteniment de dos blocs (aquest i el del nostre cicle a l'escola) i sobretot l'elaboració del número 1 de "La Calderina" (la revista de Calders). Amb tot això no m'ha quedat ni temps ni inspiració per fer poemes. Però avui creia que havia d'oferir-vos-en algun i per això vaig posar-me a mirar la darrera llibreta i vaig buscar-ne alguns que fossin mínimament interessants i no us hagués ofert mai.
No són els millors (els millors ja havien sortit al bloc), però avui, commemorant el premi obtingut a Berga el 1994, tocava oferir poemes.
Espero que us agradin.

CANSAMENT (1-2-2011)
I avui estic tan cansat
que mentre escric aquests versos
el cos comença a adormir-se.
És un procés imparable
que avui comença pels peus
i, poc a poc, va pujant.
com un vigilant de nit
que va comprovant que els llums,
les portes i les finestres
hagin quedat ben tancades,
així va avançant la son.
I a mida que va avançant
va desconnectant seccions
i només deixa engegades
les alarmes d’emergència.
Vés! Ja no sento les cames!
Cada cop em queda menys...
Val més que endreci les coses
o potser demà em desperto
amb les ulleres torçades
sobre d’aquesta llibreta
i una tortícoli immensa.
Sí. Fem-ho així. Bona nit.


VISCA EL RECICLATGE (6-2-2011)
Trobo versos llençats
a tots els contenidors:
al groc, d’amor;
al blau, de vida;
al verd, de mort.
Els agafo i els observo,
me’ls miro amb uns segons ulls
i sovint redescobreixo
noves possibilitats
i me’ls emporto.

Els trec la pols, els netejo
i després els utilitzo
per completar nous poemes
que eren coixos i, per fi,
valents caminen.


MAG DE SEGONA (8-2-2011)
Us ensenyo el barret:... no hi ha res,
no hi ha trampes, podeu comprovar-ho.
I només amb un cop de vareta
i uns mots màgics triats a l’atzar
bé podríem trobar un nou poema
quan tornéssim, incrèduls, a veure
si el barret continua estant buit.

Reverència. Murmuris i algun
tímid aplaudiment. Després mutis.


CADAQUÉS (22-2-2011)
Vaig a Cadaqués, quilòmetres lluny,
però el viatge que importa, més que la distància
és viatjar en el temps.

Ben a flor de pell, tornen emocions
però és el mocador on les conservava
ben ple de forats.

Lluiten la memòria i el sac dels records.
Combat desigual: no recordo prou
del que vàrem viure.

Però les sensacions, segueixen igual.
Cadaqués sorprèn i enamora sempre
i jo hi caic rendit...

...a la seva màgia, a la seva pau,
a l’olor de mar, al silenci dolç
i a les seves barques,

a les cases blanques, als carrers estrets,
a les esperances i a les il•lusions:
al voler poder.


LABERINT RECARGOLAT (26-6-2011)
Pessigolles
a les puntes
de les rimes que no faig.
Abraçades
no donades
que s’emporta el vent tardà.
Les excuses
avorrides
que acabo per no donar.
Els silencis
que incomoden
els que em volen escoltar.

Sobretaules, emboscades
per desfer l’anonimat.
Macedònies a les postres
quan tothom vol un gelat.

O t’apartes o se’t menja
el poema matusser
que, maldestre, ara circula
pel bell mig dels dos carrils,
ocupant la carretera
de la bona poesia.
Desoint les instruccions,
els senyals, les advertències,
les sirenes dels vehicles
d’autoritats competents.
Peu al gas, al precipici
com aquelles “Thelma i Louise”.

Maniobres destructives.
Exercicis de poc gust.
Acrobàcies arrauxades.
Risc pel risc i anar tirant.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vuelves a escribir
Sientes la vida dentro de ti,
Eres un alma inquieta
La regeneración esta a la espera.

Soy todo oídos a los nuevos poemas
Naike



Eladi Martínez ha dit...

Gràcies, Naike, sempre és gratificant saber qeu algú els llegirà. I jo de tant en tant prometo anar reincidint.
Eladi

riki ha dit...

em quedo amb "mag de segona"!
m'alegra que de tant en tant ens regalis poemes.

Eladi Martínez ha dit...

Riki,
i a mi m'alegra que, quan ho faig, tu em donis la teva opinió.
Gràcies
Eladi