Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

25 de des. 2011

Nadal amb xarxa

Avui, 24 de desembre, pujava conduint sol cap a casa per la carretera d'Artés. Feia un matí emboirat, gris, fred. Un matí d'hivern. I ha començat a sonar la cançó "Seguirem somiant" de Sopa de Cabra.
És la cançó que Sopa de Cabra va fer com a homenatge al seu guitarrista "Ninyin" Cardona i que, sense ells saber-ho, també me la van fer perquè jo homenatgés el "meu" guitarrista de Nàufrags i amic, Josep Vacas.
Per a mi és una cançó preciosa que em porta inevitablement al record del Josep. I llavors, mentre se m'entelaven els ulls, he pensat en totes les persones que aquestes festes nadalenques troben a faltar alguna persona important que va marxar abans d'hora.
I he pensat que totes aquestes persones trobaven un buit. Un forat. I m'ha vingut al cap la idea d'una xarxa amb tots els seus forats.

Però després he pensat que jo segueixo pensant en el Josep, però no ho faig amb tristesa. Normalment ho faig amb un somriure per totes les coses bones que vam compartir i viure plegats. Amb orgull per tot el que vam aprendre junts. Per a mi el record del Josep és un record positiu, un record de cançons, de rialles i de petons de colors. D'ideals i somnis compartits. El del Josep és un record que no em fa entristir, ni plorar, ni deprimir. El temps que vam caminar plegats i tot el que vaig viure i aprendre en el moment de la seva mort em van fer créixer i ser més persona.. Una miqueta millor.
I llavors he pensat que si havia de pensar en el record dels que ens van deixar com una xarxa potser havia de ser una d'aquelles xarxes que els que fan exercicis de risc a les altures es posen sota els seus peus com a mesura de protecció i seguretat. I m'ha agradat la idea. Els que ens van deixar ens van ensenyar a ser millors, ens fan sentir més segurs i per això els vull imaginar com una xarxa de seguretat que tenim als nostres peus.

Així doncs aquest Nadal amb xarxa no és un Nadal ple de forats per on caure al pou del desànim i la tristor. És un Nadal amb xarxa on caure dolçament sense fer-se mal i tornar-se a aixecar per continuar caminant amb la nostra pròpia força i la que ens vam quedar dels que van haver de marxar abans d'hora.

Bon Nadal a tothom i, si algú no la coneix, aquí teniu la cançó "SEGUIREM SOMIANT" de Sopa de Cabra.

1 comentari:

Anna ha dit...

El record inesborrable del Josep, quantes bones estones junts, quants records, quanta enyorança d´aquells temps....
...també com no un record molt especial per la Montse, la teva mort i tot el que l´envolta segueix sent un misteri però esperem que algun dia es trobi el camí que ens durà a la veritat...
Josep i Montse, dos amics, massa joves per marxar, dues morts en circumstàncies molt tràgiques que ens van caure com un gerro d´aigua freda, que ens van fer plorar i la remuntada va ser molt lenta però ens van curtir i ens van fer crèixer com a persones.
Avui especialment petons de colors allà on estigueu. No us oblidem!!!