Benvingut: passa, llegeix i opina

Estàs al bloc de l'Eladi Martínez pots buscar les notícies que t'interessin pels menús de la dreta "Cerca per etiquetes" (pots buscar per temes) i "Arxiu del bloc" (per ordre cronològic).
Per fer un comentari clica sobre la paraula "comentaris" que hi ha al final de cada notícia, escriu el teu comentari i escull la identitat "NOM/URL" posant el teu nom perquè sàpiga qui ets.
Gràcies. Espero que gaudeixis de la visita.

7 d’abr. 2010

No m'agrada el nomadisme

Si fos per mi el paleolític hagués acabat ràpidament... Al paleolític els nostres avantpassats anaven d'un lloc a un altre buscant l'aliment sense fer arrels enlloc.
Això és el nomadisme.
I jo sóc sedentari.
M'agrada tenir el meu espai, saber on tinc les meves coses, la seguretat de no haver de patir per si tindré tot el que necessito.

Quan hem de marxar de viatge, em fa una mandra terrible haver de renunciar al meu estatus d'home sedentari.
Haver de decidir a quines coses renuncio a l'hora d'omplir una maleta...
Haver d'aconseguir que les maletes càpiguen dintre del cotxe...
Haver d'arribar a un lloc nou i desconegut on has de patir una mica per aconseguir el que vols (per l'idioma, pel desconeixement, per la inseguretat, per la timidesa...), on has d'adaptar-te a nous horaris, a nous espais...

Després m'ho passo bé, eh? no us penseu. Però aquella sensació de provisionalitat no m'agrada. De fet si he d'estar uns quants dies seguits al mateix lloc, de seguida intento fer-me'l meu i m'hi sento com a casa: em torno a sedentaritzar...
I quan torno a ser a casa, de seguida torno a posar les coses al seu lloc. És igual que arribem tard o que estigui cansat. M'agrada tornar a tenir al "seu" lloc les sabatilles, el raspall de dents, el tallaungles, l'agenda, el llibre de la tauleta de nit...
Sí, ja sé que sóc molt maniàtic... ;-)

I això també em passa un cop cada 5 o 6 anys, quan toca canviar d'ordinador. Acostumat a que tot funcioni bé, els dies que passo des que desconnecto el vell i fins que el nou ja funciona perfectament, són dies inquiets.
Potser no va la connexió a internet, o no s'obre aquell programa de retoc fotogràfic que feia servir, o han desaparegut els "favoritos" d'internet, o no he sabut configurar les carpetes del meu programa de correu electrònic i no trobo tots els missatges que tenia guardats o em falten uns drivers de la impressora i no puc imprimir...

I així em trobo ara. Amb un nou ordinador on encara no funciona tot.
I fins que no aconsegueixi tornar-ho a tenir tot a lloc i el nou ordinador no recuperi totes les prestacions que tenia el vell, em voltarà un rau-rau d'incomoditat.
El mateix que devien tenir els homes de Neandertal quan deixaven una cova i carregaven amb els seus trapaus a la recerca d'un nou i desconegut lloc on buscar-se la vida...

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Estic en desacord amb la primera part però en canvi et dono tota la raó pel què fa a l'ordinador. Per això vaig esperant...

Txetxu ha dit...

Salut sedentari!

Espero que després d'haber trobat els missatges que ara no trobes...i els"favoritos"que s'han perdut...el programa de retocs fotogràfics(quin informàtic estàs fet!)...els drivers de l'impresora...i no sé quantes coses més!...,trobis espai per poder instalar l'skipe o el messenger per poder comunicar-nos amb imatge i so!,i per poder veure i seguir l'evolució i el creixement de la teva petita tribu!

Txetxu...un nomada amb poques coses al seu lloc...però amb molta llibertat!

Eladi Martínez ha dit...

Hola, Sergi!
M'alegro de llegir-te altre cop.
Estic barallant-me amb l'ordinador i ja només queden un parell o tres de coses per recuperar. Ja tinc la webcam comprada però em falta la pantalla nova i llavors ja ho instal.laré tot i faltarà menys per poder-nos veure les cares altre cop. Espero...
Fins aviat.
Eladi